mossegar-se els llavis SV, retenir-se per no dir allò que es pensa / retenir-se el riure, el parlar, de despit, de ràbia / cloure els llavis fortament per evitar de parlar o de riure; reprimir-se de parlar, de riure, etc. / reprimir-se les ganes de parlar o de riure; estar desitjós de dir paraules aspres, i haver-se'n de reprimir (R-M, DIEC1, A-M, A-M)
Aquella insinuació mereixia una resposta dura; però ell va preferir mossegar-se els llavis i no donar-se per al·ludit (També s'usa amb la forma mossegar-se els morros) (R-M)
→mossegar-se la llengua, empassar-se la saliva
▷mossegar-se el llavi (v.f.), tirar llamps i pestes (ant.), anar-se'n de la llengua (ant.), no desplegar els llavis (p.ext.), mesurar les paraules (p.ext.), no dir faula (p.ext.)
mossegar-se els llavis SV, retenir-se per no dir allò que es pensa / retenir-se el riure, el parlar, de despit, de ràbia / cloure els llavis fortament per evitar de parlar o de riure; reprimir-se de parlar, de riure, etc. / reprimir-se les ganes de parlar o de riure; estar desitjós de dir paraules aspres, i haver-se'n de reprimir (R-M, DIEC1, A-M, A-M)
Jo t'aconsello que et mosseguis els llavis; sempre ets tu sol qui dóna la cara / Amb quimera mossegant-se el llavi (També s'usa amb la forma mossegar-se els morros) (R-M, A-M)
→mossegar-se la llengua, retenir la llengua, empassar-se la saliva, tocar-li un bon callar (a algú)
▷mossegar-se el llavi (v.f.), tirar llamps i pestes (ant.), anar-se'n de la llengua (ant.), no cabre en si mateix (ant.), mesurar les paraules (p.ext.), no dir faula (p.ext.)