CALLAR
acabar la corda SV, callar qui parlava durant molta estona (R-M)
No acaba mai la corda; parlaria hores seguides / Com que no acaba mai la corda, tothom se'l treu de sobre (R-M)
▷descabdellar fil (ant.), parlar pels descosits (ant.), donar corda (a algú) (inv.), fer muts (p.ext.), fer moixoni (p.ext.), tenir corda per estona (p.ext.)
acopar el bec SV, callar / abstenir-se de parlar (EC, *)
Acopa el bec, no et vull tornar a sentir!
callar com en missa SV, no motar, no declarar res (A-M)
Ell es pensava que jo callaria com en missa, però no em vaig poder estar de dir-li-ho tot / Ell se figurava... que yo callaria com en missa (*, A-M)
→callar com un mort, guardar silenci, no dir mot
▷no poder-li treure mot (a algú) (inv.), no poder-li arrencar mot (a algú) (inv.)
callar com un mort SV, no dir absolutament res (DIEC1)
Jo et prometo callar com un mort / Va callar com un mort tota l'estona, estava acovardit i per això no es va atrevir a dir res (A-M, *)
→callar com en missa, callar com un puta, no dir mot, no badar boca, ésser una tomba (algú), florir-se el pa a la boca (d'algú), no dir faula, fer sa fotja, fer mutxel
▷tenir es gavatx foradat (ant.), no saber tenir res dins es gavatx (ant.), frenar la llengua (p.ext.)
■ callar com un puta SV, no dir absolutament res
Quan el van enxampar va callar com un puta
cosir-se la boca SV, imposar-se silenci / guardar-se de parlar (R-M, A-M)
De tot el que has vist val més que te'n cusis la boca; no convé propalar-ho / Com s'apaciguà la cosa y es cosiren tots la boca, l'oncle... preguntà que què era allò (R-M, A-M)
→fer moixoni, fer mutxel, florir-se el pa a la boca (d'algú), ésser una tomba (algú)
▷tenir es gavatx foradat (ant.), no saber tenir res dins es gavatx (ant.)
donar fil (a algú) SV, callar per deixar parlar algú / deixar-lo dir, com hom fa d'aquell del qual no cal fer cap cas digui el que digui, faci el que faci, etc. (Fr, EC)
Després d'un discurs molt llarg va donar fil als altres ponents
ésser una tomba (algú) SV, saber callar, sobretot a l'hora de guardar secrets
Li pots explicar el que sigui perquè sap guardar molt bé els secrets, és una tomba
fer el mut SV, no dir paraula (DIEC1)
Quan li fa una pregunta i ell fa el mut, es posa de mal humor
fer l'ofici dels muts SV, callar / abstenir-se de parlar (R-M, *)
Ja sabíem qui tenia la culpa però vàrem fer l'ofici dels muts; no vàrem voler acusar ningú (R-M)
fer moixoni SV, callar / abstenir-se de parlar (DIEC1, *)
Vinga, a fer moixoni! Ja és hora de dormir i molesteu els altres amb la vostra xerrameca / Fes moixoni, si no, rebràs! (R-M, EC)
→fer muts, fer muts i a la gàbia, cosir-se la boca, ficar-se la llengua a la butxaca, ficar-se la llengua dins el cul, frenar la llengua, no badar boca, no dir faula
fer muts SV, callar / abstenir-se de parlar (DIEC1, *)
Per entendre el que us dic heu de fer muts / Si veus que protesten, no insisteixis, val més fer mutis (També s'usa amb la forma fer mutis) (*, R-M)
→fer muts i a la gàbia, fer l'ofici dels muts, fer moixoni, fer el mut, donar callada per resposta
fer muts i a la gàbia SV, callar / abstenir-se de parlar (DIEC1, *)
Si et sembla que s'ha d'enfadar perquè li dius això, fes muts i a la gàbia; no l'amoïnis (R-M)
→fer moixoni; fer muts; fer punt; no diguis res, que la lloca cova
▷fer muts a la gàbia (v.f.)
fer mutxel SV, callar, imposar-se silenci (A-M)
De tot el que heu sentit, mutis. Cal fer mutxel
→callar com un mort, cosir-se la boca
[Barc., Tarr. (A-M)]
[mutxel: mot no registrat al DIEC1]
fer punt SV, deixar de parlar d'una qüestió determinada (EC)
Un cop dit això ja podem fer punt. No cal discutir-ho més (R-M)
fer punt rodó SV, no passar avant, cessar en sec de parlar (A-M)
Quan li van dir això va fer punt rodó i ni ella ni nosaltres no vam tornar a dir res en tota la vetllada
fer sa fotja SV, estar silenciós o aparentment inactiu; aparentar indiferència (A-M)
En Martí nostro, fent sa fotja, fa tot quant vol / Tu calles i fas sa fotja: per què no contestes quan te demanen? (A-M)
→callar com un mort, guardar silenci, no dir mot
[Mall. (A-M)]
ficar-se la llengua a la butxaca SV, callar / abstenir-se de parlar / veure's obligat a callar (R-M, *, A-M)
En aquell moment no hauries d'haver parlat, el més convenient hauria estat ficar-se la llengua a la butxaca
→ficar-se la llengua dins el cul, fer moixoni, frenar la llengua
ficar-se la llengua dins el cul SV, callar / abstenir-se de parlar / veure's obligat a callar (EC, *, A-M)
No diguis més ximpleries i fot-te la llengua dins el cul / El que ha de fer és ficar-se la llengua al cul, que no té gens de raó (També s'usa amb el verb fotre i amb la forma ficar-se la llengua al cul) (*, R-M)
→ficar-se la llengua a la butxaca
[Val., Vallès, Penedès (A-M)]
florir-se el pa a la boca (d'algú) O, ésser molt callat / guardar-se bé el secret (R-M, A-M)
És molt discret i molt callat; se li floriria el pa a la boca. No hi ha por que et descobreixi (R-M)
frenar la llengua SV, evitar parlar massa (R-M)
No sap frenar la llengua i moltes vegades resulta indiscret / Frena la llengua, noi! (R-M, EC)
→retenir la llengua, ficar-se la llengua a la butxaca, fer moixoni, tenir (alguna cosa) engavatxada
▷anar-se'n de la boca (ant.), afluixar la llengua (ant.), no dir mot (p.ext.), no obrir boca (p.ext.), callar com un mort (p.ext.), parar el carro (p.ext.)
guardar silenci SV, callar / abstenir-se de parlar (A-M, *)
Guardeu silenci, que vol parlar el professor
→callar com en missa, fer el mut, no dir mot, passar (alguna cosa) en silenci, ésser una tomba (algú), fer sa fotja, a la callada
▷rompre el silenci (ant.), tenir es gavatx foradat (ant.), no saber tenir res dins es gavatx (ant.), no poder-li treure mot (a algú) (inv.), no poder-li arrencar mot (a algú) (inv.)
mossegar-se els llavis SV, retenir-se per no dir allò que es pensa / retenir-se el riure, el parlar, de despit, de ràbia / cloure els llavis fortament per evitar de parlar o de riure; reprimir-se de parlar, de riure, etc. / reprimir-se les ganes de parlar o de riure; estar desitjós de dir paraules aspres, i haver-se'n de reprimir (R-M, DIEC1, A-M, A-M)
Aquella insinuació mereixia una resposta dura; però ell va preferir mossegar-se els llavis i no donar-se per al·ludit (També s'usa amb la forma mossegar-se els morros) (R-M)
→mossegar-se la llengua, empassar-se la saliva, mossegar-se els morros
▷mossegar-se el llavi (v.f.), tirar llamps i pestes (ant.), anar-se'n de la llengua (ant.), no desplegar els llavis (p.ext.), mesurar les paraules (p.ext.), no dir faula (p.ext.)
mossegar-se la llengua SV, reprimir-se de parlar, abstenir-se'n malgrat les ganes / reprimir-se les ganes de parlar, per discreció (A-M)
Va haver de mossegar-se la llengua per no dir el que pensava ja que hauria quedat malament
→mossegar-se els llavis, empassar-se la saliva, retenir la llengua, mossegar-se els morros
▷tirar llamps i pestes (ant.), anar-se'n de la llengua (ant.), engegar (alguna cosa) l'una darrere l'altra (ant.), mesurar les paraules (p.ext.)
no badar barres SV, callar, no dir cap paraula / estar callat (A-M, R)
Aquest no bada barres: no hi ha manera que digui res
→no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni mu, no obrir boca, no dir faula
[Mall. (A-M)]
no badar boca SV, no parlar, ésser molt callat / no dir res, romandre callat (R-M, DIEC1)
En tota l'estona que va estar amb nosaltres, no va badar boca; no li hem sentit la veu / Si badés boca de tant en tant, la gent el coneixeria / Vols dir que badarà boca avui? / Estudiava hores seguides sense badar boca (S'usa en frases negatives, interrogatives i condicionals) (R-M, *, *, *)
→no dir ni piu, fer moixoni, no dir ni ase ni bèstia, haver perdut la llengua, callar com un mort, callar com un puta, no dir mot, no obrir boca, no piular, no badar barres, donar callada per resposta, no dir «aquesta boca és meva», no dir xut ni mut ni carabassut, no dir fat ni salat, no dir faula
no desplegar els llavis SV, no obrir els llavis, restar en silenci / no parlar (EC, A-M)
És molt poc participatiu: no va desplegar els llavis en tot el debat
→no obrir boca, no badar barres, tancar el bec, a la callada
no diguis res, que la lloca cova O, es diu per a fer callar els infants que mouen xivarri (A-M)
Silenci! No diguis res, que la lloca cova
[Llofriu (A-M)]
no dir «aquesta boca és meva» SV, no dir res d'allò que s'hauria de dir o que algú espera que es diga (A-M)
Tothom hi va dir la seva, però ell no digué «aquesta boca és meva» al llarg de tota la reunió
no dir «bèstia, què fas» SV, no parlar quan caldria parlar (A-M)
Quan treballa s'ho pren tan a la valenta que no diu «bèstia, què fas»
→no dir ni ase ni bèstia, no dir «ca què fas» ni «cavaller a porta»
no dir «ca què fas» ni «cavaller a porta» SV, no saludar o no avisar d'allò que caldria avisar (A-M)
Avui he vist en Pere al mercat però no m'ha dit «ca què fas» ni «cavaller a porta» (També s'usa amb la forma no dir «ca què fas»)
→no dir «bèstia, què fas»; no dir ni ase ni bèstia
[Sóller (A-M)]
no dir fat ni salat SV, no dir res, reservar-se la seva opinió, deixar de manifestar el propi pensament o sentiment (A-M)
S'ha quedat en un racó i no ha dit fat ni salat en tot el vespre
→no dir ni ase ni bèstia, no badar boca, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir xut ni mut ni carabassut, no dir faula
▷a la callada (p.ext.), no tornar mot (p.ext.)
[Mall., Men. (A-M)]
no dir faula SV, no dir cap paraula, no motar (A-M)
Torna acatar lo nas tot lo temps que és a taula i menja sense dire faula (A-M)
→no badar boca, no dir ni piu, fer moixoni, no dir ni ase ni bèstia, callar com un mort, no dir mot, no obrir boca, no piular, no badar barres, no dir xut ni mut ni carabassut, no dir fat ni salat
▷obrir la boca (ant.), mossegar-se els llavis (p.ext.)
[Rosselló (A-M)]
no dir mot SV, no dir res / romandre callat / no parlar gens, no dir res (DIEC1, *, A-M)
Més val no dir mot i esperar que ells es manifestin / En tot el sopar no va dir mot / Quan el va veure no li va dir ni un mot / No va dir paraula en tota la reunió (També s'usa amb el nom paraula) (R-M, *, *, *)
→no badar boca, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni piu, guardar silenci, no badar barres, tancar el bec, no obrir boca, callar com un mort, no piular, callar com en missa, no dir «aquesta boca és meva», no dir faula, fer sa fotja
no dir ni ase ni bèstia SV, (romandre) sense saludar, sense proferir cap paraula / no saludar o no avisar els altres d'allò que caldria avisar-los (EC, A-M)
En marxar, no va dir ni ase ni bèstia; potser estava enfadat / És un mal educat: quan entra no diu ase ni bèstia / Tothom exposava el seu parer, però ell va estar sense dir ase ni bèstia; com si no tingués llengua / Te n'has anat sense dir ase ni bèstia (*, *, R-M, A-M)
→no badar boca; no dir mot; no dir ni mu; no dir ni piu; no dir «bèstia, què fas»; no dir «ca què fas» ni «cavaller a porta»; no dir xut ni mut ni carabassut; no dir fat ni salat; no dir faula; no dir ni xiu ni miu
▷no dir ase ni bèstia (v.f.), a la callada (p.ext.), no tornar mot (p.ext.)
■ no dir ni mu SV, abstenir-se de parlar
Ell sabia que a mi m'ho havien explicat tot, però no va dir ni mu
→no dir ni piu, no dir ni ase ni bèstia, no badar barres, tancar el bec, no dir fat ni salat
[mu: mot no registrat al DIEC1]
no dir ni piu SV, no dir res / abstenir-se de parlar (DIEC1, *)
No va dir ni piu durant tota la tarda, volia demostrar-nos que estava enfadat / Si vols quedar bé no diguis ni piu quan et demanin el parer / Va estar ben quiet, sense dir ni piu en tota la tarda; és un nen molt pacífic (*, *, R-M)
→no badar boca, no dir mot, no dir ni mu, no dir ni ase ni bèstia, no piular, tancar el bec, no dir xut ni mut ni carabassut, no dir fat ni salat, no dir faula, no dir ni xiu ni miu
no dir ni xiu ni miu SV, guardar silenci, no dir res (A-M)
Des del dia que es va enfadar amb son pare, quan entra a casa no diu ni xiu ni miu
no dir xut ni mut ni carabassut SV, no dir res, no intervenir en la conversa (A-M)
No podia aguantar mai que ningú diguera jut ni mut ni carabaçut contradint-la ad ella (A-M)
→no badar boca, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni piu, no dir fat ni salat, no dir faula
[Val. (A-M)]
[carabassut: mot no registrat al DIEC1]
no obrir boca SV, no dir res / abstenir-se de parlar (DIEC1, *)
Si no estàs segur de què vols dir, val més que no obris boca i deixis dir als altres
→no obrir els llavis, no desplegar els llavis, no badar boca, no dir mot, no badar barres, tancar el bec, no dir faula
▷obrir la boca (ant.), obrir els llavis (ant.), frenar la llengua (p.ext.)
no obrir els llavis SV, no parlar / abstenir-se de parlar / no parlar gens (DIEC1, *, A-M)
No va obrir els llavis en tota la reunió / Si m'has de renyar, no obris els llavis que ja sé que la culpa és meva (EC, *)
→no desplegar els llavis, no obrir boca, no badar boca, tancar el bec
no piular SV, no dir res, callar / abstenir-se de parlar (F, *)
Per més que el renyin, ell no piula; no contesta mai (R-M)
no poder piular SV, no tenir dret a parlar o no tenir avinentesa de fer-ho / no tenir dret a parlar donat allò de què es parla (EC, DIEC1)
Estaven parlant del pressupost i jo no podia piular perquè no en tinc ni idea, de números
no tenir llengua SV, no dir res absolutament / expressió usada quan roman callat algú, especialment un nen, que hauria de respondre a una pregunta, dir alguna cosa (A-M, EC)
Apa, contesta: que no tens llengua? (EC)
→haver perdut la llengua, haver-se empassat la llengua
▷fer córrer la llengua (ant.), quedar sense llengua (p.ext.), lligar-se-li la llengua (a algú) (p.ext.)
no tenir res a dir SV, excusar-se de parlar / no fer cap comentari (R-M, *)
Sobre aquest punt no tinc res a dir; no vull publicitat / No tinc res a dir referent a aquest tema, perquè no el domino / Sobre aquesta qüestió, no tinc res a dir (R-M, *, *)
→no tornar mot, tenir (alguna cosa) per bé
▷tenir (alguna cosa) a dir (ant.), haver-hi (alguna cosa) a dir (ant.), tenir què dir (ant.)
no tenir veu ni vot SV, no tenir cap paper en alguna cosa, haver de callar (R-M)
Tu no intervinguis en les coses d'aquesta família; nosaltres no hi tenim veu ni vot; que facin el que vulguin / No val la pena d'anar-hi; al cap i la fi no hi tenim ni veu ni vot (R-M)
no tornar mot SV, no tornar resposta (DIEC1)
El van insultar obertament, però ell no va tornar mot ni es va immutar (R-M)
▷no dir ni ase ni bèstia (p.ext.), no saber què dir (p.ext.), no dir fat ni salat (p.ext.)
■ parla quan les gallines pixin O, es diu a un menor perquè calli, quan intervé en una conversa d'adults
Nen, parla quan les gallines pixin! A veure quan aprens a callar quan toca!
posar-se un glop d'aigua dins sa boca SV, abstenir-se de parlar (A-M)
Per dir ximpleries, millor posar-se un glop d'aigua dins sa boca
[Mall. (A-M)]
retenir la llengua SV, evitar de parlar massa (R-M)
Si saps retenir la llengua a temps hi sortiràs guanyant; ell no pot sofrir que li contestin amb objeccions (R-M)
→frenar la llengua, quedar-se (alguna cosa) al pap, empassar-se la saliva, tenir (alguna cosa) engavatxada, mossegar-se la llengua
▷anar-se'n de la llengua (ant.), anar-se'n de la boca (ant.), afluixar la llengua (ant.), perdre els estreps (ant.), deslligar-li la llengua (a algú) (inv.), estirar la llengua (a algú) (p.ext.), mesurar les paraules (p.ext.), parar el carro (p.ext.)
romandre barres altes SV, no poder parlar ni fer allò que un esperava (A-M)
Hauràs de romandre barres altes
[Mall. (A-M)]
■ deixar-se (alguna cosa) al pap SV, estar-se de dir alguna cosa
Va parlar molt però encara es va deixar moltes coses al pap / Va deixar-se al pap el tema més arriscat
→quedar-se (alguna cosa) al pap, deixar (alguna cosa) al tinter, tenir (alguna cosa) engavatxada
▷cantar clar (ant.), no tenir fre a la llengua (ant.), donar una escada (d'alguna cosa) (p.ext.)
guardar (alguna cosa) al pap SV, mantenir una cosa sense dir-la, sense manifestar-la (A-M)
Si continues guardant el secret al pap rebentaràs / No podia guardar al pap aquella bona notícia i la va escampar a tort i a dret
→portar (alguna cosa) al pap, tenir (alguna cosa) al pap, tenir (alguna cosa) engavatxada
guardar-s'ho calent SV, tenir secreta una cosa (A-M)
El senyor rector el coneixia, mes s'ho va guardar calent fins després de la missa (A-M)
passar (alguna cosa) en silenci SV, no parlar d'alguna cosa (EC)
És una persona de fiar, passa els secrets en silenci / En Jaume va passar sota silenci la informació que sabia referent a les inversions de l'empresa (També s'usa amb la forma passar (alguna cosa) sota silenci)
portar (alguna cosa) al pap SV, mantenir una cosa sense dir-la, sense manifestar-la (A-M)
Com si en portés una al pap i no gosés etzibar-la / Per la cara que fa, duu alguna cosa al pap, però no sé què és (També s'usa amb el verb dur) (A-M, *)
→tenir (alguna cosa) al pap, guardar (alguna cosa) al pap, tenir (alguna cosa) engavatxada
quedar-se (alguna cosa) al pap SV, deixar de dir / estar-se de dir alguna cosa (R-M, DIEC1)
S'ha quedat alguna cosa al pap; estic segur que no ens ho ha explicat tot / Tenia ganes de dir-li-ho, però en trobar-me amb tanta gent m'ho he quedat al pap / Ha dit tot el que sabia; estic segur que no s'ha quedat res al pap (*, R-M, R-M)
→deixar (alguna cosa) al tinter, deixar-se (alguna cosa) al pap, retenir la llengua
▷donar gust a la boca (ant.), un bon callar (p.ext.), donar una escada (d'alguna cosa) (p.ext.)
tenir (alguna cosa) al pap SV, mantenir una cosa sense dir-la, sense manifestar-la (A-M)
Tenia alguna cosa al pap ja feia massa dies, però no la deia / Si hagués estat valent li hauria dit tot el que tenia al pap, però va callar
tenir (alguna cosa) engavatxada SV, tenir alguna cosa al pap, tenir ganes de dir-ho i mantenir-s'ho en secret (A-M)
No em pots confiar aquests secrets, que després els tenc engavatxats
→retenir la llengua, frenar la llengua, guardar (alguna cosa) al pap, deixar-se (alguna cosa) al pap, portar (alguna cosa) al pap
▷anar-se'n de la llengua (ant.), anar-se'n de la boca (ant.), mesurar les paraules (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
tenir-s'ho calent SV, tenir secreta una cosa (A-M)
Encara que ho sabés, s'ho tindria calent
un bon callar SQ, l'acte de callar per prudència (A-M)
La seva principal virtut és que té un bon callar
▷quedar-se (alguna cosa) al pap (p.ext.), tenir-s'ho calent (p.ext.), tocar-li un bon callar (a algú) (p.ext.)
deixar (algú) emponnat SV, deixar sense paraula, sense poder contestar (A-M)
Quan et deixen emponnat et neix un sentiment molt gran d'impotència
→tancar la boca (a algú), posar (algú) a la muda
▷posar (algú) en raons (ant.), acabar es menuts (inv.), perdre els mistos (inv.), no saber què dir (inv.)
[Alcoi (A-M)]
[emponnat: mot no registrat al DIEC1]
fer parar la taravella (a algú) SV, fer callar algú (A-M)
Tement-se de la nugolada y que el poder de tot l'infern no bastaria pera fer-li parar la taravella (A-M)
→posar un tap a la boca (a algú), posar (algú) a la muda
[Val. (A-M)]
[taravella: mot no registrat al DIEC1]
posar (algú) a la muda SV, fer callar algú en la discussió (A-M)
Quan discuteix sempre aconsegueix posar la gent a la muda / L'ha posat a la muda perquè ja estava cansat de sentir raons sense fonaments
→tancar la boca (a algú), deixar (algú) emponnat, fer parar la taravella (a algú)
▷posar (algú) en raons (ant.), acabar es menuts (inv.)
[Ripoll (A-M)]
posar un tap a la boca (a algú) SV, fer callar algú per força (A-M)
Van intentar intervenir a la reunió, però el gerent va posar un tap a la boca a tothom qui intentava dir alguna cosa
→tapar la boca (a algú), tancar la boca (a algú), posar un tapaboques (a algú), fer parar la taravella (a algú)
posar un tapaboques (a algú) SV, obligar algú a callar, sia amb arguments, sia per amenaces o per força (A-M)
Jura'm que no diràs res o et posaré un tapaboques perquè no escampis el meu secret
posar-li palla a l'esquella (a algú) SV, fer callar algú deixant-lo sense saber què respondre / fer callar un que xerrava; aturar-li la xerrameca (A-M)
Aquella persona tan ponderada li posà palla a l'esquella. No sabia què dir / Quan va començar a criticar la gent del país, aviat li van posar palla a l'esquella i va haver de callar perquè no sabé què contestar (R-M, R-M)
retirar la paraula (a algú) SV, llevar el permís per a parlar en una reunió (A-M)
Com que no deia més que ximpleries li van retirar la paraula / Al ple, van retirar la paraula al cap de l'oposició perquè va començar a difamar tots els regidors
tallar la paraula (a algú) SV, interrompre / fer callar algú de manera incontestable (R-M, *)
Va tallar la paraula al conferenciant per exposar el seu punt de vista sobre la qüestió que tractaven / Quan li tallen la paraula ja no sap reprendre el tema / Quan ell comença a parlar, no hi ha manera de tallar-li la paraula (*, R-M, R-M)
tancar la boca (a algú) SV, impedir a algú de parlar (EC)
Va tancar la boca al testimoni perquè no el delatés / Estava disposat a confessar-ho tot; però la por que el castiguessin li va tancar la boca / Amb un cop de puny, li va cloure la boca (També s'usa amb el verb cloure) (*, R-M, *)
→posar (algú) a la muda, tallar (algú) en sec, posar un tap a la boca (a algú), deixar (algú) emponnat, posar-li palla a l'esquella (a algú), posar un tapaboques (a algú)
tapar la boca (a algú) SV, fer que hom calli / obligar algú a callar, sia per convicció, sia per força / aturar la maledicència o el parlar d'algú (R-M, EC, A-M)
Amb aquell comentari va tapar la boca dels qui el criticaven / Aquella resposta tan ponderada li tapà la boca. No sabia què dir / Diu tants disbarats que algú li hauria de tapar la boca / Que pensa tapar la boca a la gent / Axí taparà sa boca an es marmuladors (*, R-M, *, A-M, A-M)
→posar un tap a la boca (a algú), tancar la boca (a algú), posar-li palla a l'esquella (a algú)