moll de boca SA, indiscret / que tot ho xerra / bocamoll / que parla molt i fàcilment diu allò que hauria de quedar secret (R-M, DIEC1, EC, A-M)
Si vols que tot el poble ho sàpiga, explica-ho a ell. És moll de boca / Sa mare, molla de llengua com ella..., li trasbalsà tot seguit la nova (També s'usa amb la forma moll de llengua) (*, A-M)
→fluix de boca; bec moll; llarg de llengua; baix de davant, com sa mula des rector; més callat que ses campanes; tenir es gavatx foradat; no saber tenir res dins es gavatx; la llengua li ha fet mal
moll de boca SA, dit del cavall molt sensible al fre / en un cavall, un mul, etc., la major capacitat d'ésser guiat amb la brida (EC)
Aquest cavall és moll de boca. Has de vigilar a l'hora de frenar
→bla de boca
▷dur de boca (ant.)
moll de boca SA, indiscret / que tot ho xerra / bocamoll / que parla molt i fàcilment diu allò que hauria de quedar secret (R-M, DIEC1, EC, A-M)
Va ésser tan moll de boca que els ho va contar tot / Jo no li confiaria cap secret. És moll de llengua (També s'usa amb la forma moll de llengua) (R-M, *)
→fluix de boca; bec moll; llarg de llengua; baix de davant, com sa mula des rector; més callat que ses campanes; tenir es gavatx foradat; no saber tenir res dins es gavatx; la llengua li ha fet mal