XERRAIRE
dur sa llengua esmolada SV, estar per a xerrar molt (A-M)
Avui dus sa llengua esmolada, eh? No deixes xerrar ningú
→ésser llarg de contants, ésser un borinot (algú), haver menjat llengua
▷haver-se empassat la llengua (ant.)
[Mall. (A-M)]
enraonar pels envans SV, ésser molt xerraire (A-M)
Sempre que es troben enraonen pels envans
→haver menjat llengua, semblar que li donin corda (a algú), ésser llarg de contants, tenir molta cordella, no escopir mentre parla, menjar fideus
▷haver-se empassat la llengua (ant.), haver perdut la llengua (ant.), haver perdut el calendari (p.ext.)
[Costa de Llevant (A-M)]
ésser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit SV, ésser molt xerraire i poc discret (A-M)
La tia Margalida és una xafardera. Ben bé com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit
→haver menjat llengua, semblar que li donin corda (a algú), ésser llarg de contants, tenir molta cordella, no escopir mentre parla
[Mall. (A-M)]
ésser llarg de contants SV, ésser llarg de conversa, dur molta xerrera (A-M)
No vaig d'ell; és massa llarg de contants (A-M)
→ésser un borinot (algú); ésser una mallerenga (algú); ésser un setze llengües; ésser una cotorra (algú); haver menjat llengua; enraonar pels envans; xerraire com una mallerenga; xerraire com una cotorra; dur sa llengua esmolada; ésser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit
▷haver-se empassat la llengua (ant.), haver perdut la llengua (ant.)
[Manacor (A-M)]
[contant: mot no registrat al DIEC1]
ésser un borinot (algú) SV, dit d'una persona que mai no calla (Fr)
De tant com parla, atabala. És un borinot
→ésser una mallerenga (algú), haver menjat llengua, ésser un setze llengües, ésser una cotorra (algú), ésser llarg de contants, no escopir mentre parla, dur sa llengua esmolada
▷fer el borinot (p.ext.), xerrar més que un breviari (p.ext.)
ésser un setze llengües SV, ésser molt xerraire (A-M)
Aquest noi és un setze llengües: quan comença a parlar no hi ha qui l'aturi
→ésser un borinot (algú); ésser una cotorra (algú); ésser llarg de contants; no escopir mentre parla; tenir llengua per setze; cada paraula, dues mentides
ésser un tot llengua SV, ésser molt xerraire (A-M)
Quan comença a xerrar és un tot llengua i no té aturador
→parlar-li el cul i tot (a algú), tenir bon picarol, tenir llengua per setze
ésser una cotorra (algú) SV, (ésser una) persona que xerra fora mesura (EC)
Aquella dona és una cotorra (EC)
→ésser una mallerenga (algú), ésser un borinot (algú), ésser un setze llengües, xerraire com una mallerenga, xerraire com una cotorra, ésser llarg de contants, no escopir mentre parla, joglar de boca, tenir més llengua que un breviari lletres
ésser una mallerenga (algú) SV, (ésser) persona xerraire (EC)
Ets una mallerenga: no has parat de xerrar en tota l'estona
→ésser un borinot (algú), ésser una cotorra (algú), ésser un setze llengües, xerraire com una mallerenga, ésser llarg de contants, tenir més llengua que un sac de nous
haver menjat llengua SV, no callar mai / expressió usada per a indicar que algú xerra molt (R-M, EC)
Que has menjat llengua? Fa una hora que parles sense parar / Només parla ell, avui: sembla que hagi menjat llengua / Sembla que hagis menjat llengua. Què carai et passa que no calles? (R-M, EC, *)
→ésser un borinot (algú); semblar que li donin corda (a algú); ésser llarg de contants; tenir molta cordella; enraonar pels envans; no escopir mentre parla; ésser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit; menjar fideus; joglar de boca; cada paraula, dues mentides
▷haver-se empassat la llengua (ant.), haver perdut la llengua (ant.), parlar per les butxaques (p.ext.), tenir molta parola (p.ext.), mare romanços (p.ext.)
haver perdut el calendari SV, es diu d'un xerraire que parla sense aturall (A-M)
Digues-li que calli, si et plau, que ha perdut el calendari i no para de xerrar
▷perdre l'oremus (p.ext.), enraonar pels envans (p.ext.)
[Tortosa (A-M)]
joglar de boca SN, el qui es dedicava principalment a xerrar i dir acudits per a diversió dels escoltants (A-M)
Demanà a Aristodemus, qui era joglar de boca, què avia avançat del temps ençà que avia començat dir jochs (A-M)
mare romanços SN, dona que no acaba mai les raons i xerrameca (A-M)
Quines ganes de xerrar que tens! Estàs feta una mare romanços
▷haver menjat llengua (p.ext.), tenir molta llengua (p.ext.)
menjar fideus SV, ésser molt xerraire (A-M)
No atures mai de xerrar. Pareix que has menjat fideus
→haver menjat llengua, tenir molta cordella, enraonar pels envans
molí sense nadia SN, xerraire, que enraona contínuament (A-M)
Aquest al·lot és un molí sense nadia
[Mall. (A-M)]
[nadia: mot no registrat al DIEC1 (vg. nadilla)]
no escopir mentre parla SV, no aturar-se de xerrar, no deixar intervenir els altres en la conversa (A-M)
La Xisca no escup mentre parla i els altres no podem ni intervenir
→haver menjat llengua; tenir molta cordella; enraonar pels envans; haver perdut el calendari; ésser un borinot (algú); ésser un setze llengües; ésser una cotorra (algú); ésser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit
▷haver perdut la llengua (ant.), haver-se empassat la llengua (ant.)
parlar-li el cul i tot (a algú) O, ésser molt xerrador (A-M)
No calla ni a la de tres, a en Pere li parla el cul i tot
▷xerrar més que un cul de vinyòvol (p.ext.)
[Val. (A-M)]
semblar que li donin corda (a algú) SV, parlar molt (R-M)
És molt xerraire, sembla que li donin corda / No calla mai; sembla que li hagin donat corda (*, R-M)
→haver menjat llengua; tenir corda per estona; enraonar pels envans; ésser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit
▷donar corda (a algú) (p.ext.), descabdellar fil (p.ext.), parlar per les butxaques (p.ext.), xerrar com un lloro (p.ext.), xerrar més que un sac de nous (p.ext.)
tenir bon picarol SV, parlar molt, alçar molt la veu (R-M)
Si el vols escoltar, en tens per estona; ja veuràs que té bon picarol i no acaba mai (R-M)
→tenir corda per estona, tenir trencat el tel de la llengua, ésser un tot llengua
tenir corda per estona SV, parlar molt (R-M)
Té corda per estona: pot estar hores i hores xerrant / Quan comença a parlar té corda; et canses d'escoltar-lo (També s'usa amb la forma tenir corda) (*, R-M)
→semblar que li donin corda (a algú), tenir bon picarol, tenir més corda que un rellotge, tenir molta cordella
▷parlar per les butxaques (p.ext.), acabar la corda (p.ext.)
tenir el tel de la llengua ben tallat SV, tenir molta facilitat per a parlar (A-M)
Té el tel de la llengua ben tallat: no pararia mai de xerrar (També s'usa amb l'adjectiu trencat)
→tenir trencat el tel de la llengua, tenir molta parola, tenir la paraula fàcil, tenir més paraules que un breviari (algú)
tenir la llengua llarga SV, parlar molt, ésser massa xerrador; dir més del que caldria, o exagerar de paraula les coses, i especialment la pròpia valor / dir, algú, més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc. (A-M, EC)
Té la llengua llarga, sempre diu més del que fa
→tenir molta llengua, llarg de llengua, llengua llarga
▷tenir les dents llargues (p.ext.), tenir llengua (a algú) (p.ext.), ésser un sedasser (p.ext.), la gaseta del barri (p.ext.), esclovellar sa magrana (p.ext.), escalfar-se-li la llengua (a algú) (p.ext.)
tenir més corda que un rellotge SV, tenir molta facilitat de paraula o moltes ganes de parlar (A-M)
Quan comença a parlar té més corda que un rellotge, es passa hores i hores xerrant
tenir més lletres que un breviari (algú) SV, ésser molt lletraferit (A-M)
Sempre té coses per explicar, té més lletres que un breviari
tenir molt de vent a la flauta SV, parlar molt (R-M)
Pel que es veu, té molt de vent a la flauta; encara no ha callat ni un minut (R-M)
→parlar pels descosits, enrotllar-se com una persiana, tenir més paraules que un breviari (algú), tindre molt d'aire i poc que ventar
tenir molta cordella SV, tenir molta xerrera, ésser molt garlador (A-M)
Tens molta cordella, no atures mai de xerrar / Mira que en té, de cordella, aquet home! / No sé què me passa, però avui no tenc gens de cordella (També s'usa ometent el quantificador i amb la forma no tenir gens de cordella) (*, A-M, *)
→tenir corda per estona; tenir trencat el tel de la llengua; haver menjat llengua; enraonar pels envans; no escopir mentre parla; ésser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit; menjar fideus
▷parlar per les butxaques (p.ext.)
[Eiv. (A-M)]
[cordella: mot no registrat al DIEC1]
tenir molta llengua SV, parlar molt, ésser massa xerrador; dir més del que caldria, o exagerar de paraula les coses, i especialment la pròpia valor / dir algú més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc. / ésser un llengut (A-M, DIEC1, EC)
No li facis cas, que té molta llengua i del que diu només en compleix la meitat
→llarg de llengua, tenir la llengua llarga, llengua llarga
▷tenir llengua (a algú) (p.ext.), esclovellar sa magrana (p.ext.), mare romanços (p.ext.)
tenir trencat el tel de la llengua SV, tenir molta facilitat per a parlar (A-M)
En Jaume té trencat el tel de la llengua de tant parlar / De seguida es posa a parlar amb tothom. Té el tel de la llengua ben trencat (També s'usa amb el modificador ben en posició preadjectival)
→tenir el tel de la llengua ben tallat, tenir molta parola, tenir la paraula prompta, tenir bon picarol, tenir molta cordella
▷tenir el tel de la llengua trencat (v.f.)
tindre molt d'aire i poc que ventar SV, tenir molta llengua i pocs fets (A-M)
No us en fieu d'aquesta gentota. Tenen molt d'aire i poc que ventar
→tenir bon picarol, tenir molt de vent a la flauta
[Val. (A-M)]
xerraire com un lloro SA, dit per a referir-se a una persona que parla molt
La veïna de dalt és xerraire com un lloro. Quan me la trobo al replà intento amagar-me perquè és molt pesada
→xerraire com una cotorra, xerraire com una mallerenga
▷xerrar com un lloro (p.ext.), parlar pels descosits (p.ext.)
■ xerraire com una cotorra SA, dit per a referir-se a una persona que parla molt
No calla ni quan dorm: és xerraire com una cotorra
→xerraire com un lloro, xerraire com una mallerenga, ésser una cotorra (algú), ésser llarg de contants
■ xerraire com una mallerenga SA, dit per a referir-se a una persona que parla molt
Sempre té tema de conversa, és xerraire com una mallerenga
→ésser una mallerenga (algú), ésser una cotorra (algú), xerraire com un lloro, xerraire com una cotorra, ésser llarg de contants
xerrim-xerram SN, dit per a referir-se a una persona molt xerraire
Aquesta al·lota és una xerrim-xerram (També s'usa amb la forma xerrim-xerrima) (A-M)
[xerrim-xerram: reduplicatiu no registrat al DIEC1]
baix de davant, com sa mula des rector SA, [ésser] mal guardador dels secrets (A-M)
No te'n refiïs d'aquest al·lot; és baix de davant com sa mula des rector
→fluix de llengua, moll de boca, tenir es gavatx foradat, no saber tenir res dins es gavatx
bec moll SN, qui no sap callar res / bocamoll (R-M, DIEC1)
No li confiïs cap secret perquè és un bec moll i ho dirà a la primera ocasió (R-M)
ésser un paner foradat SV, ésser molt xerrim, no saber guardar cap secret (A-M)
Na Margalida és un paner foradat; tot quant sap ho explica arreu
→no saber tenir res al ventrell, no florir-se-li res al pap (a algú)
[Mall. (A-M)]
fluix de llengua SA, [ésser] indiscret / no saber callar el que cal / el qui xerra molt (R-M, DIEC1, A-M)
És una bona persona, però també fluix de llengua; parla més del compte
→fluix de boca; llarg de llengua; fluix de molles; baix de davant, com sa mula des rector; més callat que ses campanes; fluix de morro
fluix de morro SA, ésser massa xerraire, indiscret (A-M)
Val més que no li expliquis cap secret perquè és fluix de morro
la llengua li ha fet mal O, es diu d'un qui ha parlat indiscretament, dient coses que li convenia més no dir (A-M)
La llengua li ha fet mal i ara no el conviden a les trobades de la colla
més callat que ses campanes SA, ésser massa xerrador (A-M)
No li confiïs secrets perquè, com diuen, és més callat que ses campanes i aviat ho sabrà tothom
→fluix de llengua, moll de boca
[Mall. (A-M)]
moll de boca SA, indiscret / que tot ho xerra / bocamoll / que parla molt i fàcilment diu allò que hauria de quedar secret (R-M, DIEC1, EC, A-M)
Va ésser tan moll de boca que els ho va contar tot / Jo no li confiaria cap secret. És moll de llengua (També s'usa amb la forma moll de llengua) (R-M, *)
→fluix de boca; bec moll; llarg de llengua; baix de davant, com sa mula des rector; més callat que ses campanes; tenir es gavatx foradat; no saber tenir res dins es gavatx; la llengua li ha fet mal
no florir-se-li res al pap (a algú) O, no saber guardar cap secret (A-M)
Si vols que ho sàpiga tot el poble, explica-li-ho a ell. No se li floreix res al pap
→no saber tenir res al pap, no saber tenir res al ventrell, ésser un paner foradat
no saber tenir res al pap SV, xerraire / ésser indiscret, bocamoll, no saber guardar cap secret (Fr, *)
No sap guardar cap secret, no sap tenir res al pap / No sabia tenir res al pap, per això ja no li confiaven cap secret / És que no saps tenir res al pap, no es pot confiar en tu
→no saber tenir res al ventrell, no florir-se-li res al pap (a algú), fluix de molles
no saber tenir res al ventrell SV, no saber guardar un secret (A-M)
No se li pot fer cap confidència perquè no sap tenir res al ventrell, ho explica tot / Mai no li confiaven cap secret perquè no sabia tenir res al ventrell / A casa seva, no saben tenir res al ventrell
→no saber tenir res al pap, no florir-se-li res al pap (a algú), ésser un paner foradat
no saber tenir res dins es gavatx SV, no saber guardar els secrets (A-M)
Sabia cert que no t'ho podries guardar. És que no saps tenir res dins es gavatx
→tenir es gavatx foradat; baix de davant, com sa mula des rector; fluix de llengua; moll de boca; no tenir pany ni clau a la llengua
▷callar com un mort (ant.), cosir-se la boca (ant.), guardar silenci (ant.)
[Mall., Men. (A-M)]
no tenir pany ni clau a la llengua SV, ésser xerraire, no saber guardar un secret, no reprimir-se de parlar excessivament (A-M)
La Teresa no té pany ni clau a la llengua. Jo, si fos de tu, no li confiaria cap secret
tenir es gavatx foradat SV, no saber guardar els secrets (A-M)
Ja ho pots ben dir, que tens es gavatx foradat. Sempre expliques les coses a tothom
→no saber tenir res dins es gavatx; baix de davant, com sa mula des rector; fluix de llengua; moll de boca
▷callar com un mort (ant.), cosir-se la boca (ant.), guardar silenci (ant.)
[Mall., Men. (A-M)]