XERRAIRE

1. inclinat a xerrar

ésser llarg de contants SV, ésser llarg de conversa, dur molta xerrera (A-M)

No vaig d'ell; és massa llarg de contants (A-M)

→ésser un borinot (algú); ésser una mallerenga (algú); ésser un setze llengües; ésser una cotorra (algú); haver menjat llengua; enraonar pels envans; xerraire com una mallerenga; xerraire com una cotorra; dur sa llengua esmolada; ésser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit

▷haver-se empassat la llengua (ant.), haver perdut la llengua (ant.)

[Manacor (A-M)]

[contant: mot no registrat al DIEC1]

haver menjat llengua SV, no callar mai / expressió usada per a indicar que algú xerra molt (R-M, EC)

Que has menjat llengua? Fa una hora que parles sense parar / Només parla ell, avui: sembla que hagi menjat llengua / Sembla que hagis menjat llengua. Què carai et passa que no calles? (R-M, EC, *)

→ésser un borinot (algú); semblar que li donin corda (a algú); ésser llarg de contants; tenir molta cordella; enraonar pels envans; no escopir mentre parla; ésser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit; menjar fideus; joglar de boca; cada paraula, dues mentides

▷haver-se empassat la llengua (ant.), haver perdut la llengua (ant.), parlar per les butxaques (p.ext.), tenir molta parola (p.ext.), mare romanços (p.ext.)

molí sense nadia SN, xerraire, que enraona contínuament (A-M)

Aquest al·lot és un molí sense nadia

[Mall. (A-M)]

[nadia: mot no registrat al DIEC1 (vg. nadilla)]

tenir la llengua llarga SV, parlar molt, ésser massa xerrador; dir més del que caldria, o exagerar de paraula les coses, i especialment la pròpia valor / dir, algú, més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc. (A-M, EC)

Té la llengua llarga, sempre diu més del que fa

→tenir molta llengua, llarg de llengua, llengua llarga

▷tenir les dents llargues (p.ext.), tenir llengua (a algú) (p.ext.), ésser un sedasser (p.ext.), la gaseta del barri (p.ext.), esclovellar sa magrana (p.ext.), escalfar-se-li la llengua (a algú) (p.ext.)

tenir molta cordella SV, tenir molta xerrera, ésser molt garlador (A-M)

Tens molta cordella, no atures mai de xerrar / Mira que en té, de cordella, aquet home! / No sé què me passa, però avui no tenc gens de cordella (També s'usa ometent el quantificador i amb la forma no tenir gens de cordella) (*, A-M, *)

→tenir corda per estona; tenir trencat el tel de la llengua; haver menjat llengua; enraonar pels envans; no escopir mentre parla; ésser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit; menjar fideus

▷parlar per les butxaques (p.ext.)

[Eiv. (A-M)]

[cordella: mot no registrat al DIEC1]

tenir molta llengua SV, parlar molt, ésser massa xerrador; dir més del que caldria, o exagerar de paraula les coses, i especialment la pròpia valor / dir algú més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc. / ésser un llengut (A-M, DIEC1, EC)

No li facis cas, que té molta llengua i del que diu només en compleix la meitat

→llarg de llengua, tenir la llengua llarga, llengua llarga

▷tenir llengua (a algú) (p.ext.), esclovellar sa magrana (p.ext.), mare romanços (p.ext.)

xerrim-xerram SN, dit per a referir-se a una persona molt xerraire

Aquesta al·lota és una xerrim-xerram (També s'usa amb la forma xerrim-xerrima) (A-M)

[xerrim-xerram: reduplicatiu no registrat al DIEC1]


2. que xerra (dir, contar, alguna cosa, indiscretament, mancant a la reserva deguda)

moll de boca SA, indiscret / que tot ho xerra / bocamoll / que parla molt i fàcilment diu allò que hauria de quedar secret (R-M, DIEC1, EC, A-M)

Va ésser tan moll de boca que els ho va contar tot / Jo no li confiaria cap secret. És moll de llengua (També s'usa amb la forma moll de llengua) (R-M, *)

→fluix de boca; bec moll; llarg de llengua; baix de davant, com sa mula des rector; més callat que ses campanes; tenir es gavatx foradat; no saber tenir res dins es gavatx; la llengua li ha fet mal