BOCAMOLL
fluix de llengua SA, [ésser] indiscret / no saber callar el que cal (R-M, DIEC1)
Voldrien que jo fos fluix de llengua i els ho contés tot, però no sabran res de mi (R-M)
→fluix de boca; llarg de llengua; fluix de molles; baix de davant, com sa mula des rector; més callat que ses campanes; tenir es gavatx foradat; no saber tenir res dins es gavatx