tenir la panxa a l'esquena SV, patir fam (R-M)
Tots teníem la panxa a l'esquena; no pots imaginar-te la gana que ens feien passar (També s'usa amb el nom ventre) (R-M)
→dur es ventre aferrat a s'esquena, tenir la panxa encastada a l'esquena, tenir la panxa aferrada a l'esquena, anar prim de ventre, penjar les barres al sostre
tenir la panxa aferrada a l'esquena SV, tenir molta fam (A-M)
Quan van trobar els nois que s'havien perdut a les Guilleries, tenien la panxa aferrada a l'esquena de tanta gana que havien passat
→dur es ventre aferrat a s'esquena, tenir la panxa a l'esquena
tenir la panxa encastada a l'esquena SV, tenir molta fam (A-M)
La majoria d'habitants del Tercer Món tenen la panxa encastada a l'esquena / Van passar molts dies sense gaire menjar i tenien la panxa aferrada a l'esquena (També s'usa amb la forma tenir la panxa aferrada a l'esquena)
→mossegar-se els punys, penjar les barres al sostre, dur es ventre aferrat a s'esquena, anar magre d'escaldums, dur arrugues en es gavatx, tenir la panxa a l'esquena
arribar-li a l'esquena (a algú) SV, apallissar / donar assots a algú (R-M, *)
Fa enfadar tant el seu pare que algun dia li arribarà a l'esquena (R-M)
→amidar-li l'esquena (a algú), espolsar-li l'esquena (a algú), prendre-li la mida de l'esquena (a algú), acanar-les (a algú), amidar-les (a algú), mesurar-les (a algú), aplanar-li les costures (a algú), escalfar-li l'esquena (a algú)
penjar-se a l'esquena (d'algú) SV, valer-se de l'esforç d'un altre en benefici propi (R-M)
Tota la vida no ha fet altra cosa que penjar-se a l'esquena dels parents i, amb l'excusa de la seva poca salut, s'ha fet mantenir (R-M)
→penjar-se al coll (d'algú), viure a les costelles (d'algú), a expenses (d'algú), voler-la eixancada (alguna cosa)
deixar (algú) amb la camisa a l'esquena SV, prendre-ho tot a algú (DIEC1)
La crisi va deixar molts empresaris amb la camisa a l'esquena
→deixar (algú) sense camisa, deixar (algú) a l'escapça, deixar (algú) al mig del carrer, deixar (algú) en pilotes, deixar (algú) escurat, llevar-li la pell (a algú)
restar amb la camisa a l'esquena SV, tornar-se molt pobre / quedar desposseït de tot, molt empobrit (DIEC1, A-M)
Eren d'una família benestant i ara resten amb la camisa a l'esquena / Si jugues tant a la borsa, potser un dia et quedaràs amb la camisa a l'esquena; ja cal que tinguis compte (També s'usa amb la forma restar amb la camisa i amb els verbs anar i quedar) (*, R-M)
tirar-se (alguna cosa) a l'esquena SV, prendre's la feina, una obligació, les responsabilitats, etc., a la lleugera, no posar-hi interès / despreocupar-se d'alguna cosa (EC, A-M)
Quan és l'hora de sortir amb els amics, es tira els deures a l'esquena. No s'hi esforça gens / Té la sort de saber tirar-se els problemes a l'esquena (S'usa normalment amb els noms feina, obligació, problema, responsabilitat, etc. com a complement)
→prendre's (alguna cosa) a la fresca, tirar-s'ho tot a l'esquena, fugir de fam i de feina, tombar-se d'esquena a, tirar-se (alguna cosa) a les espatlles, no cansar-s'hi, tirar-se (alguna cosa) al darrere
▷rompre's l'esquena (ant.), fer-se quinze unces (d'alguna cosa) (p.ext.)
tirar-s'ho tot a l'esquena SV, ésser despreocupat en extrem, no amoïnar-se per res / no preocupar-se gens d'una cosa (EC)
No aconseguiràs pas que es neguitegi: s'ho tira tot a l'esquena (EC)
→prendre's (alguna cosa) a la fresca, tirar-se (alguna cosa) a les espatlles, tirar-se (alguna cosa) al darrere, tirar-se (alguna cosa) a l'esquena, no cansar-s'hi, tirar-se les puces de damunt, espolsar-se les puces de damunt, posar cuiro
▷tenir molt de cuiro (p.ext.), tenir es cuiro d'ase (p.ext.)
tenir el ventre a l'esquena SV, estar molt dèbil per escassesa de menjar (A-M)
Aquesta noia hauria de menjar més, perquè ja té el ventre a l'esquena / Molts nens d'aquell país tenen la panxa a l'esquena a causa de la crisi (També s'usa amb el nom panxa)
→tenir l'ànima en els peus, tenir mans d'aranya
▷dur es ventre aferrat a s'esquena (p.ext.), ésser un carquinyoli (algú) (p.ext.)