■ ésser de poble SV, algú, ésser ridícul per la seva manera d'actuar o de fer alguna cosa
Mira que ets de poble, eh? Això de posar-te a cridar d'aquesta manera no es fa / Sembles de poble, cridant tant pel carrer! (També s'usa amb el verb semblar)
ésser el burlot (d'algú) SV, ridícul / ésser algú objecte de burla (Fr, *)
Ésser el burlot de tothom / Ésser el burlot de la gent / M'indigna que no faci res per deixar de ser el burlot de la colla (S'usa amb noms que denoten col·lectivitats com a complement) (Fr, EC, *)
▷fer el ninot (p.ext.), fer el pallasso (p.ext.), fer el titella (p.ext.)
ésser la riota (d'algú) SV, (ésser la) persona o cosa que provoca rialles de burla (A-M)
Era la riota de tothom / Sembla que no s'adoni que és la riota del grup i que tots es riuen d'ell (També s'usa amb el nom rialla i amb noms que denoten col·lectivitats com a complement) (Fr, *)
→ésser el burlot (d'algú), pagar el riure
▷quedar lluït (p.ext.), fer cagarel·la (p.ext.), fer el ninot (p.ext.), fer el pallasso (p.ext.), fer riure (p.ext.), ésser l'ase dels cops (p.ext.)
ésser un titella (algú) SV, (ésser una) persona ridícula, esquifida i petulant (EC)
Sempre es posa en ridícul, és un titella
ésser cornut i pagar el beure SCoord, avenir-se a servir de burla o a ésser perjudicat (R-M)
M'han estafat i ara em toca pagar el plet? Això seria ésser cornut i pagar el beure! (També s'usa amb l'adjectiu banyut) (R-M)
→pagar els esquellots, quedar cul batut i cara alegre, pregar i pagar
•ésser banyut i pagar es beure (Men. [A-M])
ésser la riota (d'algú) SV, (ésser la) persona o cosa que provoca rialles de burla (A-M)
Uns quants dies va ésser la riota de les seves amistats més íntimes / Amb aquestes sortides que té és la riota de tothom / En Jaume és la riota de la classe (També s'usa amb el nom rialla i amb noms que denoten col·lectivitats com a complement) (A-M, *, *)
→ésser el burlot (d'algú), pagar el riure
▷quedar lluït (p.ext.), fer cagarel·la (p.ext.), fer el ninot (p.ext.), fer el pallasso (p.ext.), fer riure (p.ext.), ésser l'ase dels cops (p.ext.)
ésser de bon llenyam (algú) SV, ésser robust, de complexió forta (A-M)
El senyor avi ja té vuitanta anys i encara camina ben falaguer; se coneix que és de bon llenyam (A-M)
ésser de bona constitució (algú) SV, tenir bona complexió, ésser robust i sa (A-M)
En Pere Joan és de bona constitució, no crec que tengui problemes per guanyar la triatló
→ésser de bona fusta (algú), ésser de bona teia (algú), ésser de bona soca (algú), fort com un roure, estar com un pedrer, fort com un toro, home de pa i tros, tenir una braça d'espatlles
ésser de bona fusta (algú) SV, ésser de complexió robusta (A-M)
Necessitava algú que l'ajudés a baixar els mobles de les golfes, algú que fos de bona fusta / És de molt bona fusta i no se'n sentirà, de l'esforç (També s'usa amb el verb semblar i amb el quantificador molt en posició preadjectival)
→ésser de bona teia (algú), ésser de bona soca (algú), fort com un roure, ésser de bona constitució (algú), tenir bona còrpora, tenir una braça d'espatlles, ésser de bon llenyam (algú)
ésser de bona soca (algú) SV, algú, ésser de complexió sana, forta (DIEC1)
Es recuperarà ben aviat del mal perquè és de bona soca / Per a moure aquest armari, necessitem dos homes de molt bona soca (També s'usa amb el verb semblar i amb el quantificador molt en posició preadjectival) (R-M, *)
→ésser de bona fusta (algú), ésser de bona teia (algú), fort com un roure, ésser de bona constitució (algú)