ésser un cervell moll (algú) SV, (ésser una) persona de poc enteniment, que no reflexiona (A-M)
És un cervell moll. A veure quan se centra una mica / Aquest sembla que tingui el cervell moll, no és capaç de seguir cap raonament (També s'usa amb la forma tenir el cervell moll)
→tenir un cervell de canari, cervell de mosquit, tenir un cervell de gat, ésser gruixut de filassa
[Or. (A-M)]
ésser un camp perdut SV, no tenir remei (A-M)
Tot és un camp perdut; per més que fem, no anem bé (A-M)
→no tenir altres tornes, no haver-hi res a fer
[Empordà (A-M)]
ésser enlaire SV, (ésser) pendent, sense resoldre (EC)
No sé pas com anirà la cosa: tot és encara enlaire (També s'usa amb els verbs estar, quedar, restar, etc. i amb l'adverbi encara en posició preadverbial) (EC)
→en suspens, sense closca, a la balança, en estudi
▷ésser al sac (ant.), deixar (alguna cosa) enlaire (inv.), ésser verd (p.ext.), quedar al tinter (p.ext.), estar a quinze i ratlla i la pilota encalada (p.ext.)
ésser un mal cap (algú) SV, ésser una persona perduda, disbauxada (DIEC1)
És un mal cap, a casa seva no li veuen el pèl
→ésser un bala perduda, ésser un tronera, cap sense barret, cap de trons
ésser olleta d'un bull (algú) SV, tenir el geni molt curt, ésser fàcilment irritable (A-M)
No el burxis, perquè és olleta d'un bull i en sortiràs malparat
vull ésser de Déu SV, es diu com a fórmula de jurament per a asseverar una cosa (A-M)
Vull ésser de Déu, que va passar així com he dit! (A-M)
→per Déu i tots els sants, per ma vida, per lo cul de Déu, el dimoni m'enduga
▷posar Déu per testimoni (p.ext.), paraula d'honor (p.ext.)
[Emp. (A-M)]
■ ésser de justícia SV, ésser conforme a la veritat o a la justícia
És de justícia que li tornis els diners que et va deixar
ésser de raó SV, ésser conforme a la veritat o a la justícia (A-M)
És de raó que li concedeixin el crèdit que va demanar / Em sembla un homenatge de raó, després de tot el que ha fet per la Institució (*, R-M)
→ésser de justícia, de bon just
▷ésser raó (v.f.)
ésser llàstima SV, ésser lamentable (A-M)
És llàstima, de perdre el temps d'aquesta manera / Que és llàstima no poder remediar tanta misèria / Es gran llàstima que vós no ajau acabat (Només s'usa en tercera persona del singular. També es fa servir amb el modificador gran en posició prenominal) (EC, A-M, A-M)
→ésser pecat, ésser de plànyer, ésser de doldre, saber greu (a algú), no tenir consol
ésser pecat SV, fa pena, sap greu (DIEC1)
És pecat que l'hagin de perdre (Només s'usa en tercera persona del singular) (A-M)
→ésser de plànyer, saber greu (a algú), ésser llàstima, no tenir consol