MALALTÍS
atrotinat de salut SA, que té poca salut, que mostra una disposició habitual a estar malalt / [anar] molt malament de salut (*, EC)
Ja feia anys que estava atrotinat de salut, però anava tirant
→trencat de salut, prim de salut, ésser un envà de canyes (algú)
cara de mec SN, cara esgrogueïda, de persona anèmica (A-M)
Quina cara de mec que fas! Què et passa?
[Tortosa (A-M)]
cara de merda d'oca SN, la (cara) que té el color trencat, indicadora de falta de salut / [estar] molt groc, tenir color de malalt (A-M)
Aquest nen fa cara de merda d'oca. Espero que els seus pares el vinguin a buscar aviat
→cara d'ou nial, cara de pomes agres, cara groga, cara de mico, cara de ventre de calàpot, cara de mec
▷cara de bon any (ant.), cara de rosa (ant.)
[Emp. (A-M)]
espatllat de pit SA, dit de la persona que sofreix una o diverses molèsties imprecises (anorèxia, ois, aprimament) atribuïdes a una defectuosa posició esternal, que en medicina popular el curandero guareix mitjançant massatge vertebral i suspensions axil·lars (EC)
És un noi espatllat de pit, cada dia està més prim i més malaltís
ésser de cera (algú) SV, estar molt groc, de color malaltís (A-M)
Avui en Marc és de cera, fa cara de malalt / Sembles de cera, que no et trobes bé?
ésser un envà de canyes (algú) SV, ésser malaltís, dèbil (A-M)
En Manel és un envà de canyes. Cada mes emmalalteix
→trencat de salut, prim de salut, atrotinat de salut, fluix com una canya
▷ésser un pot d'apotecari (algú) (p.ext.), ésser un pou de remeis (algú) (p.ext.), tenir un all o una ceba (p.ext.)
[Emp. (A-M)]
ésser un pot d'apotecari (algú) SV, es diu del qui es medica molt / ésser una persona molt malaltissa (R-M, A-M)
No para de prendre un remei darrere l'altre; és un pot d'apotecari, aquest home! Ha estat sempre malalt / Sempre que va de viatge s'ha d'endur un reguitzell de medicines. És un pot d'apotecari (R-M)
→ésser un pou de remeis (algú)
▷trencat de salut (p.ext.), ésser de cotó fluix (algú) (p.ext.), ésser un envà de canyes (algú) (p.ext.)
ésser un pou de remeis (algú) SV, es diu de qui es medica molt. Malaltís (R-M)
Abans no estava mai malalt, però ara, pobre home, és un pou de remeis (R-M)
estar cloc-piu SV, es diu de les persones malaltisses / malaltussejar (DIEC1, R-M)
Ja fa temps que està cloc-piu i no surt de casa seva / Des que va tenir aquell disgust que va cloc-piu (També s'usa amb el verb anar) (R-M, *)
→no estar de filis, no estar llatí, no estar catòlic, no estar cristià, no anar fi, mal dispost
▷tenir sempre un sis o un as (p.ext.), tenir un all o una ceba (p.ext.)
•estar cop-piu (Mall., Men.)
estar com un pa de cera SV, estar molt esblanqueït o groc, de color malaltís (A-M)
L'he trobat molt desmillorat, està com un pa de cera
fet una cera SA, [estar] molt groc, de color malaltís (A-M)
Avui ha pres alguna cosa que se li ha posat malament i està fet una cera / La notícia de la mort del seu millor amic el va deixar fet una cera
haver de treure (algú) a prendre el sol amb un garbell SV, es diu d'una persona malaltissa (A-M)
Li fan mal tots els ossos, l'hauran de treure a prendre el sol amb un garbell
haver de treure (algú) en un cabasset al sol SV, es diu d'una persona malaltissa, delicada / expressió que hom diu referint-se a una persona malaltissa (DIEC1, EC)
Aquesta noia sempre està delicada; l'hauran de treure en un cabasset al sol; no crec pas que pugui treballar (També s'usa amb la forma haver de treure (algú) en cabasset al sol) (R-M)
→haver de treure (algú) a prendre el sol amb un garbell
▷haver de treure (algú) amb un cabasset al sol (v.f.), trencat de salut (p.ext.)
no arribarà pas a joc O, es diu d'un infant o jove molt malaltís (A-M)
–S'ha passat gairebé tot l'hivern al llit. Quan no tenia l'escarlatina era la verola. –No arribarà pas a joc
[Empordà (A-M)]
no estar cristià SV, no trobar-se bé de salut (A-M)
Avui no estic cristià, crec que hauré d'anul·lar el sopar
→no estar llatí, no anar fi, no estar catòlic, no estar de filis, estar cloc-piu, no estar de son prou, mal dispost
no pujarà a galliner O, es diu d'un pollet i d'un infant dèbil (A-M)
Aquest nadó sempre està malalt, no pujarà a galliner
[Mall. (A-M)]
ofendre (algú) l'aire O, ésser delicat en extrem (R-M)
D'ençà que va tenir l'hepatitis, que l'aire l'ofèn; ha quedat molt aixafat / Té tan poques defenses que l'aire l'ofèn, i s'indisposa fàcilment (Només s'usa amb el complement en forma pronominal) (R-M)
■ parèixer que haja vist ànimes SV, dit per a indicar que algú té molt mal aspecte, que està molt prim
Que no veus quina cara que fa? Té un aspecte molt poc saludable, pareix que haja vist ànimes
[Costera]
portar la manta SV, tenir un ocell aspecte de malalt (A-M)
Aquest colomí ha caigut de la teulada i porta la manta (També s'usa amb el verb fer)
prim de salut SA, malaltís / que té poca salut, que mostra una disposició habitual a estar malalt (Fr, *)
Sempre l'he vist prim de salut
→atrotinat de salut, trencat de salut, parèixer que haja vist ànimes, ésser un envà de canyes (algú)
▷salut de cavall (ant.), ofendre (algú) l'aire (p.ext.), color de pomes agres (p.ext.), portar la manta (p.ext.)
tenir sempre un sis o un as SV, tenir un mal o un altre (EC)
No l'he vist mai content; sempre té un sis o un as; quan no es queixa de dolor, es queixa del temps que fa (R-M)
tenir un all o una ceba SV, tenir ara una tribulació ara una altra, sense cessar d'estar malament o de gemegar (A-M)
Sempre té un all o una ceba; no acaba d'estar bé del tot, però no es queixa mai (També s'usa amb les formes tenir all o ceba i quan no té un all, té una ceba)
▷estar cloc-piu (p.ext.), tenir ous o colomins (p.ext.), ésser un envà de canyes (algú) (p.ext.)
•tenir sempre ai o ceba (Men., Eiv.)
trencat de salut SA, malaltís / que té poca salut, que mostra una disposició habitual a estar malalt (R-M, *)
El noi gran sempre ha estat trencat de salut i mai no ha pogut treballar al camp (R-M)
→atrotinat de salut, prim de salut, ésser un envà de canyes (algú)
▷salut de cavall (ant.), ésser un pot d'apotecari (algú) (p.ext.), haver de treure (algú) a prendre el sol amb un garbell (p.ext.), haver de treure (algú) en un cabasset al sol (p.ext.), cara de mec (p.ext.)