ésser un ase (algú) SV, persona d'enteniment obtús, no gens intel·ligent (DIEC1)
És un ase, no entén res i no arribarà mai enlloc (També s'usa amb el nom burro)
→tros d'ase, cap d'ase, ésser un llonze, ésser un carnús (algú), ésser un colló (algú), ésser un totxo (algú), ésser un crosta, ésser dels que ballaren a Betlem, ésser gruixut de filassa
ésser un ase de feina SV, treballar excessivament (A-M)
En Joan és un ase de feina: fa feina dotze hores cada dia
→ésser un esdernec de feina, ésser un escarràs de feina, fer feina com un ase, ésser un ca de feina
▷dur es dilluns (ant.), ésser un feina-fuig-mandra-no-em-deixis (ant.), dur a la fatiga (p.ext.), ésser una màquina (algú) (p.ext.), treballar com un negre (p.ext.), llarg de mans (p.ext.), tractar (algú) com una gallega (p.ext.)
[Mall., Men. (A-M)]
ésser un aspi sense troques (algú) SV, estar molt magre (A-M)
Després de la travessa pels Pirineus era un aspi sense troques
→ésser un boixet (algú), ésser un clau (algú)
[Barc., Val. (A-M)]
ésser un avortí SV, desnerit / estar poc fet corporalment, minsament desenvolupat (Fr, *)
Té divuit anys, però és un avortí: sembla un nen de dotze anys
→ésser un gastament (algú), no ésser cuca ni moixó (algú), com un cuc d'aglà
ésser un babau de cistella SV, ésser un beneitot (A-M)
A veure si madura una mica, perquè és un babau de cistella
→beneit del cabàs, ésser un pastanaga, ésser de les Ànimes, semblar que ha menjat faió, semblar l'òliba de Pasca, haver mamat davall es llantoner, caure-li el moc (a algú)
[Or. (A-M)]
ésser un baina SV, (ésser una) persona de mala conducta moral, de mals sentiments (A-M)
Aquest home és un baina, no ha fet mai res de bo per ningú
[Mall., Men. (A-M)]
ésser un bajoca SV, (ésser un) beneitot, persona de poc seny (A-M)
El teu amic és un bajoca: no entenc com ha pogut passar de curs, fent les coses de la manera que les fa
→ésser un carnús (algú), tenir tant de suc com la granera, nas de gall, tenir oriols al cap, aniria a la mar i no trobaria aigua
▷ésser un ninot (algú) (p.ext.), ésser un titella (algú) (p.ext.)
ésser un bala perduda SV, no tenir rectitud de conducta (R-M)
No podran retenir-lo a casa; és un bala perduda; no es pren res seriosament (R-M)
→ésser un pendó (algú), ésser un tronera, ésser un mal cap (algú), donar-se a la boja
ésser un bala perduda SV, (ésser una) persona eixelebrada, poc seriosa, sense seny (EC)
De petit, quan tenia gana, robava. Era un bala perduda perquè no pensava en les conseqüències dels seus actes
ésser un bala perduda SV, (ésser una) persona de vida massa lliure i rebel a tota autoritat (A-M)
La seva mare no entenia que fos «hippy» i deia que era un bala perduda
▷ésser de mal plec (algú) (p.ext.), fill pròdig (p.ext.), ésser un calavera (p.ext.)