BENEIT
beneit del cabàs SA, completament ximple, beneit del tot / curt de coneixement, no tenir caràcter / persona molt curta d'enteniment (EC, R-M, A-M)
Per l'edat que té sembla que ja no hauria de fer ximpleries d'adolescents, però és un beneit del cabàs! / Ets un beneit del cabàs! On vas amb aquest temps que fa? No veus que la festa no es farà, plovent? (*, R-M)
→més beneit que una espardenya, ésser un pastanaga, ésser un babau de cistella, tros de quòniam, tros de suro, ésser albercoc, pagar censos, més tonto que una guatlla mirant-se a l'espill, més tonto que un cabàs de llops, nat d'avui i batiat d'ahir, tenir oriols al cap
[Cat. (A-M)]
dur oriols SV, portar molts de grills al cap, moltes fantasies, ésser presumit i capbuit (A-M)
Sembla que dugui oriols. Que no sentiu quines bestieses que diu?
ésser albercoc SV, ésser beneit (EC)
Aquest noi no n'encerta ni una. És albercoc!
→ésser un pastanaga, ésser de les Ànimes, beneit del cabàs, semblar que ha menjat faió, més beneit que una espardenya
ésser de les Ànimes SV, ésser una mica beneitot (A-M)
Els arguments banals d'en Miquel deixaven ben clar que és de les Ànimes, així que no fa falta que esperem grans coses d'ell
→ésser un pastanaga, ésser un babau de cistella, ésser albercoc, semblar que ha menjat faió
[Mall. (A-M)]
ésser un babau de cistella SV, ésser un beneitot (A-M)
A veure si madura una mica, perquè és un babau de cistella
→beneit del cabàs, ésser un pastanaga, ésser de les Ànimes, semblar que ha menjat faió, semblar l'òliba de Pasca
[Or. (A-M)]
ésser un pastanaga SV, (ésser) beneitó, persona de poc seny (EC)
En Guillem és un pastanaga: tothom li pren el pèl
→ésser albercoc, beneit del cabàs, ésser un babau de cistella, ésser de les Ànimes, més llanut que el marrà gros
fer l'àguila SV, fer el betzol, fer beneitures (A-M)
Deixa de fer l'àguila! A veure quan et faràs gran
→fer l'enze, fer l'orc, fer l'os
[Val. (A-M)]
fer l'àngel SV, fer el beneit de conveniència (A-M)
Deixa de fer l'àngel i ajuda ton pare
fer l'enze SV, fer l'orni, el beneit (EC)
Para de fer l'enze; posem-nos seriosos
→fer el pau, fer el mico, fer l'àguila, fer l'àngel, fer l'orc, fer l'os
▷ésser un enze (algú) (p.ext.), fer l'orni (p.ext.), fer el bèstia (p.ext.), fer l'animal (p.ext.)
fer l'orc SV, fer el beneit, fer coses irracionals (A-M)
Quan el professor entra a classe, tots els alumnes paren de fer l'orc
[Pallars (A-M)]
fer l'os SV, fer el beneit (A-M)
Deixa de fer l'os! Que em molestes
fer Nofre SV, fer beneit, considerar curt d'enteniment (A-M)
Veiam si me faràs Nofre! (A-M)
[Sineu (A-M)]
més beneit que el pa de munició SA, [ésser] molt beneitot (A-M)
És més beneit que el pa de munició! Ens va fer riure tot es sopar
→més beneit que una espardenya, més tonto que un cabàs de llops, més beneit que en Pep merda, pagar censos, tocat de l'olivera grossal
[Mall. (A-M)]
■ més beneit que en Pep merda SA, persona molt curta d'enteniment
Jo tornaria a fer els càlculs, perquè aquest és més beneit que en Pep merda. Segur que s'ha equivocat
→més beneit que una espardenya, més beneit que el pa de munició
[Mall.]
més llanut que el marrà gros SA, ésser molt beneitot (A-M)
No en farem res de bo d'aquest aprenent. És més llanut que un marrà gros
→ésser un pastanaga, més beneit que una espardenya
[Olot (A-M)]
més tonto que un cabàs de llops SA, [ésser] molt beneitot (A-M)
Aquest no canviarà mai, sempre li prenen el pèl. És més tonto que un cabàs de llops
→més beneit que el pa de munició, més tonto que una guatlla mirant-se a l'espill, beneit del cabàs, més beneit que una espardenya
[Gandesa (A-M)]
[tonto: mot no registrat al DIEC1]
més tonto que una guatlla mirant-se a l'espill SA, [ésser] molt beneit (A-M)
Ets més tonta que una gual·la mirant-se a l'espill (A-M)
→beneit del cabàs, més tonto que un cabàs de llops
[Tortosa (A-M)]
[tonto: mot no registrat al DIEC1]
nat d'avui i batiat d'ahir SCoord, ésser beneitot, curt d'enteniment (A-M)
Però què fas? Ho faràs malbé tot! Sembles nat d'avui i batiat d'ahir
[Mall., Men. (A-M)]
pagar censos SV, ésser beneitot (A-M)
No te'n refiïs del que et digui perquè aquest paga censos
→beneit del cabàs, més beneit que el pa de munició
[Pineda (A-M)]
semblar l'òliba de Pasca SV, estar tot distret, embambat, semblar beneitot (A-M)
Vinga, tira! Que sembles l'òliba de Pasca
[Empordà (A-M)]
semblar que ha menjat faió SV, semblar beneit, ésser estúpid (A-M)
Aquest jove sembla que ha menjat faió, perquè sempre fa beneitures
→ésser albercoc, ésser un babau de cistella, ésser de les Ànimes, fer Nofre, tocat de l'olivera grossal
[Mall. (A-M)]
tenir tant de seny com la granera SV, ésser molt curt d'enteniment (A-M)
Aquesta dona té tant de seny com la granera
→tenir tant de suc com la granera, tenir poc formatge en es front, cap d'estopa
tocat de l'olivera grossal SA, ésser molt beneitot, molt curt d'enteniment (A-M)
No te'n refiïs si et diu que ha fet la feina perquè és tocat de l'olivera grossal
→més beneit que el pa de munició, semblar que ha menjat faió
xafar-se les orelles SV, ésser molt beneit (A-M)
Aquest noi es xafa les orelles; tothom li pren el pèl
no ésser d'ahir SV, no ésser beneit (A-M)
No pensis que em creuré aquestes mentides, que no soc d'ahir
▷beneit del cabàs (ant.), ésser albercoc (ant.), ésser de les Ànimes (ant.), ésser un pastanaga (ant.), no ésser-hi tot (p.ext.)