BENEIT
beneit del cabàs SA, completament ximple, beneit del tot / curt de coneixement, no tenir caràcter / persona molt curta d'enteniment (EC, R-M, A-M)
Per l'edat que té sembla que ja no hauria de fer ximpleries d'adolescents, però és un beneit del cabàs! / Ets un beneit del cabàs! On vas amb aquest temps que fa? No veus que la festa no es farà, plovent? (*, R-M)
→més beneit que una espardenya, ésser un pastanaga, ésser un babau de cistella, tros de quòniam, tros de suro, taronja sense suc, ésser albercoc, pagar censos, més tonto que una guatlla mirant-se a l'espill, més tonto que un cabàs de llops, nat d'avui i batiat d'ahir, tenir oriols al cap, no saber-se treure els mocs del nas, traginar molt de morral
[Cat. (A-M)]
caure-li el moc (a algú) SV, ésser una persona beneitota, curta d'enteniment, rústica (A-M)
Mira que arriba a ser ruc. Encara li cau el moc!
→ésser un pastanaga, ésser un babau de cistella
[Val. (A-M)]
dur oriols SV, portar molts de grills al cap, moltes fantasies, ésser presumit i capbuit (A-M)
Sembla que dugui oriols. Que no sentiu quines bestieses que diu?
ésser albercoc SV, ésser beneit (EC)
Aquest noi no n'encerta ni una. És albercoc!
→ésser un pastanaga, ésser de les Ànimes, beneit del cabàs, semblar que ha menjat faió, més beneit que una espardenya
ésser de les Ànimes SV, ésser una mica beneitot (A-M)
Els arguments banals d'en Miquel deixaven ben clar que és de les Ànimes, així que no fa falta que esperem grans coses d'ell
→ésser un pastanaga, ésser un babau de cistella, ésser albercoc, semblar que ha menjat faió
[Mall. (A-M)]
ésser un babau de cistella SV, ésser un beneitot (A-M)
A veure si madura una mica, perquè és un babau de cistella
→beneit del cabàs, ésser un pastanaga, ésser de les Ànimes, semblar que ha menjat faió, semblar l'òliba de Pasca, haver mamat davall es llantoner, caure-li el moc (a algú)
[Or. (A-M)]
ésser un pastanaga SV, (ésser) beneitó, persona de poc seny (EC)
En Guillem és un pastanaga: tothom li pren el pèl
→ésser albercoc, beneit del cabàs, ésser un babau de cistella, ésser de les Ànimes, més llanut que el marrà gros, tenir un cap com una magrana, haver mamat davall es llantoner, caure-li el moc (a algú), traginar molt de morral
fer el tòfol SV, fer el beneit (A-M)
Fent el bambau, per no dir el tòfol / Posant cara de pasmat... i fent-se el Tòfol (A-M)
→fer el pau, fer el toni, fer l'enze
[Val. (A-M)]
fer el toni SV, fer el beneit o el desentès (A-M)
De tant fer el toni tornaràs babau de debò
fer l'àguila SV, fer el betzol, fer beneitures (A-M)
Deixa de fer l'àguila! A veure quan et faràs gran
→fer l'enze, fer l'orc, fer l'os
[Val. (A-M)]
fer l'àngel SV, fer el beneit de conveniència (A-M)
Deixa de fer l'àngel i ajuda ton pare
fer l'enze SV, fer l'orni, el beneit (EC)
Para de fer l'enze; posem-nos seriosos
→fer el pau, fer el mico, fer l'àguila, fer l'àngel, fer l'orc, fer l'os, fer lo mondiu, fer el tòfol, fer el toni, fer lo pec cerdà, fer lo toi
▷ésser un enze (algú) (p.ext.), fer l'orni (p.ext.), fer el bèstia (p.ext.), fer l'animal (p.ext.)
fer l'orc SV, fer el beneit, fer coses irracionals (A-M)
Quan el professor entra a classe, tots els alumnes paren de fer l'orc
[Pallars (A-M)]
fer l'os SV, fer el beneit (A-M)
Deixa de fer l'os! Que em molestes
fer lo mondiu SV, fer el beneit per interès o conveniència (A-M)
Para d'una vegada de fer lo mondiu!
[mondiu: mot no registrat al DIEC1]
fer lo pec cerdà SV, fer el beneit, fingir-se beneitot (A-M)
M'estàs cansant molt. Para de fer lo pec cerdà / Aquests aytals faent lo pech çerdà assagen e cuyden enganar, (*, A-M)
fer lo toi SV, fer el beneit (A-M)
Tu fes lo toi i ningú et prendrà seriosament
[Camp de Tarr., Conca de Barberà (A-M)]
[toi: mot no registrat al DIEC1]
fer Nofre SV, fer beneit, considerar curt d'enteniment (A-M)
Veiam si me faràs Nofre! (A-M)
[Sineu (A-M)]
haver mamat davall es llantoner SV, es diu d'un beneitot (A-M)
–Pretén mesclar aigua i oli en un mateix cossi. –Ha mamat davall es llantoner
→ésser un babau de cistella, ésser un pastanaga
[Mall. (A-M)]
més ase que en Pere Taleca SA, malnom d'un personatge de comèdia popular de Mallorca i Menorca que es pren com a símbol de la beneitura i s'aplica a una persona molt curta d'enteniment (A-M)
El teu nebot és més ase que en Pere Taleca / Na Cristina ha deixat el seu al·lot perquè deia que era més ase que en Taleca (També s'usa amb la forma més ase que en Taleca)
→més beneit que en Pep merda, més beneit que una espardenya
[Mall., Men.]
més beneit que el pa de munició SA, [ésser] molt beneitot (A-M)
És més beneit que el pa de munició! Ens va fer riure tot es sopar
→més beneit que una espardenya, més tonto que un cabàs de llops, més beneit que en Pep merda, pagar censos, tocat de l'olivera grossal, tenir un cap com una magrana
[Mall. (A-M)]
■ més beneit que en Pep merda SA, persona molt curta d'enteniment
Jo tornaria a fer els càlculs, perquè aquest és més beneit que en Pep merda. Segur que s'ha equivocat
→més beneit que una espardenya, més beneit que el pa de munició, més ase que en Pere Taleca
[Mall.]
més llanut que el marrà gros SA, ésser molt beneitot (A-M)
No en farem res de bo d'aquest aprenent. És més llanut que un marrà gros
→ésser un pastanaga, més beneit que una espardenya
[Olot (A-M)]
més tonto que un cabàs de llops SA, [ésser] molt beneitot (A-M)
Aquest no canviarà mai, sempre li prenen el pèl. És més tonto que un cabàs de llops
→més beneit que el pa de munició, més tonto que una guatlla mirant-se a l'espill, beneit del cabàs, més beneit que una espardenya
[Gandesa (A-M)]
[tonto: mot no registrat al DIEC1]
més tonto que una guatlla mirant-se a l'espill SA, [ésser] molt beneit (A-M)
Ets més tonta que una gual·la mirant-se a l'espill (A-M)
→beneit del cabàs, més tonto que un cabàs de llops
[Tortosa (A-M)]
[tonto: mot no registrat al DIEC1]
nat d'avui i batiat d'ahir SCoord, [ésser] beneitot, curt d'enteniment (A-M)
Però què fas? Ho espenyaràs tot! Sembles nat d'avui i batiat d'ahir
[Mall., Men. (A-M)]
no saber-se treure els mocs del nas SV, ésser molt beneitot (A-M)
Aquest no sap treure's els mocs del nas. No t'ajudarà pas
→beneit del cabàs, cap de carbassa
[Vallès, Penedès (A-M)]
pagar censos SV, ésser beneitot (A-M)
No te'n refiïs del que et digui perquè aquest paga censos
→beneit del cabàs, més beneit que el pa de munició
[Pineda (A-M)]
palpa-li es pany O, es diu per a indicar que la persona de qui es parla no és tan beneita com algú vol suposar (A-M)
Si sents llàstima per ell és que t'ha ben enganat. Palpa-li es pany!
[Mall. (A-M)]
semblar l'òliba de Pasca SV, estar tot distret, embambat, semblar beneitot (A-M)
Vinga, tira! Que sembles l'òliba de Pasca
[Empordà (A-M)]
semblar que ha menjat faió SV, semblar beneit, ésser estúpid (A-M)
Aquest jove sembla que ha menjat faió, perquè sempre fa beneitures
→ésser albercoc, ésser un babau de cistella, ésser de les Ànimes, fer Nofre, tocat de l'olivera grossal
[Mall. (A-M)]
taronja sense suc SN, persona curta d'enteniment, excessivament ingènua (A-M)
No aconseguiràs que faci res bé; no veus que és una taronja sense suc?
→beneit del cabàs, tros de suro, cap de tartana
[Empordà (A-M)]
tenir tant de seny com la granera SV, ésser molt curt d'enteniment (A-M)
Aquesta dona té tant de seny com la granera
→tenir tant de suc com la granera, tenir poc formatge en es front, cap d'estopa, tenir un cap com una magrana
tenir un cap com una magrana SV, tenir mal cap, poc enteniment (A-M)
Però, quina sortida! Té un cap com una magrana!
→ésser un pastanaga, més beneit que el pa de munició, tenir tant de seny com la granera
[Mall. (A-M)]
tocat de l'olivera grossal SA, ésser molt beneitot, molt curt d'enteniment (A-M)
No te'n refiïs si et diu que ha fet la feina, perquè és tocat de l'olivera grossal
→més beneit que el pa de munició, semblar que ha menjat faió
traginar molt de morral SV, ésser molt curt d'enteniment o ignorant (A-M)
Si en tragina de morral, aquest noi! (També s'usa amb el verb portar) (A-M)
→beneit del cabàs, ésser un pastanaga
[Empordà (A-M)]
xafar-se les orelles SV, ésser molt beneit (A-M)
Aquest noi es xafa les orelles; tothom li pren el pèl
no ésser d'ahir SV, no ésser beneit (A-M)
No pensis que em creuré aquestes mentides, que no soc d'ahir
▷beneit del cabàs (ant.), ésser albercoc (ant.), ésser de les Ànimes (ant.), ésser un pastanaga (ant.), no ésser-hi tot (p.ext.), palpa-li es pany (p.ext.)