ÀRBITRE

tercer en discòrdia SQ, persona nomenada entre àrbitres o pèrits perquè decideixi en discòrdia de llurs dictàmens / persona que intervé en una desavinença complicant-la en lloc de resoldre-la / la persona que es fica en una baralla o disputa que es tenia entre dos contrincants (EC, A-M, A-M)

Sempre em toca ésser el tercer en discòrdia i decidir qui té raó / L'aparició d'un tercer en discòrdia vingué a torbar totduna aquell esperit d'intel·ligència que la Rossa y en Lluís s'havien comunicat (*, A-M)

▷ficar-s'hi la bruixa (p.ext.), posar pau (p.ext.)