RIC
anar ben acavallat SV, ésser ric (A-M)
Este és ben acavallat (A-M)
→ésser ben acavallat, anar calent d'armilla, anar cosit de bitllets, caçar amb perdigons de plata
[Val., Cast. (A-M)]
anar calent d'armilla SV, ésser ric (R-M)
Fa una temporada que es veu que va calent d'armilla perquè gasta els diners sense mida / Ara va calent d'armilla perquè ha heretat una fortuna d'un oncle seu (R-M)
→anar folrat d'armilla, anar fort d'armilla, tenir diners llargs, tenir on posar la mà, tenir molts pinyons, ballar-la grassa, tenir el ronyó cobert, no mancar més que ronya per gratar (a algú), anar ben acavallat, tenir la cuca, tenir més doblers que cabells, manejar els doblers a palades, anar calent de butxaca, tenir la butxaca calenta, anar folgat de butxaca
▷anar fluix d'armilla (ant.), tenir l'armilla malalta (ant.), ballar-la magra (ant.), no tenir un dobler (ant.), tocar diners (p.ext.), tenir per perdre (p.ext.), tenir per respondre (p.ext.)
anar calent de butxaca SV, ésser molt ric (A-M)
Des que va treure la Grossa de Cap d'Any es nota que va calent de butxaca
→anar calent d'armilla, anar cosit de bitllets, tenir la butxaca calenta, anar folgat de butxaca
anar cosit d'or SV, ric / tenir molts diners (Fr, *)
En Joaquim va cosit d'or, així que ja pots deixar que et convidi
→anar cosit de bitllets, anar folrat d'armilla, anar gros, tenir la cuca, tenir més doblers que cabells, manejar els doblers a palades, caçar amb perdigons de plata, relluir-li les espatlles (a algú)
▷tenir vint-i-quatre hores de renda tots els dies (ant.), fer-se d'or (p.ext.), cobrir-se d'or (p.ext.), tocar coure (p.ext.)
anar cosit de bitllets SV, ric / tenir molts diners (Fr, *)
Tots dos van cosits de bitllets i no necessiten que ningú els deixi diners / El seu oncle està cosit de bitllets! (També s'usa amb el verb estar)
→anar folrat d'armilla, anar cosit d'or, tenir quartos, anar ben acavallat, tenir la cuca, tenir més doblers que cabells, manejar els doblers a palades, anar calent de butxaca, tenir més diners que cap gat puces, anar folgat de butxaca
▷tenir vint-i-quatre hores de renda tots els dies (ant.), atrotinat de fortuna (ant.)
anar folgat de butxaca SV, abundant de diners, que en té o en porta molts (A-M)
Segur que convida ell, que va folgat de butxaca
→tenir la butxaca calenta, anar calent de butxaca, anar calent d'armilla, anar cosit de bitllets
anar fort d'armilla SV, tenir o portar força diners (DIEC1)
D'ençà que ha heretat, va fort d'armilla; ha comprat dos camps (R-M)
→anar calent d'armilla, anar granat, ballar-la grassa
▷anar fluix d'armilla (ant.), anar blau (ant.), tenir l'armilla malalta (ant.), penjar les barres al sostre (ant.)
anar granat SV, ésser ric, anar en gran, granejar (EC)
Des que va tocar la loteria al seu pare, que va granat
→anar gros, anar fort d'armilla, lluir-li el pèl (a algú), ésser ben acavallat, relluir-li les espatlles (a algú), tenir més diners que cap gat puces
anar gros SV, ésser ric, donar mostres d'abundància (A-M)
Aquest home va gros, no ha tingut mai problemes de diners
ballar-la grassa SV, passar-ho bé, tenir molts diners / viure amb abundància de recursos econòmics (DIEC1, A-M)
Ara treballa en una gran empresa i la balla grassa; el paguen molt bé (R-M)
→anar calent d'armilla, anar fort d'armilla, nedar en l'abundància, abillar-la, passar-la grassa
▷anar fluix d'armilla (ant.), ballar-la magra (ant.), ballar-la prima (ant.), ballar de capoll (ant.), anar coca a caliu (ant.), passar-la magra (ant.), no tenir un dobler (ant.), treure faves d'olla (p.ext.), pondre-li totes (a algú) (p.ext.)
[Empordà, Valls (A-M)]
caçar amb perdigons de plata SV, ésser molt ric i fer-ne ostentació (A-M)
S'acaba de comprar pis i cotxe nous. Aquest caça amb perdigons de plata!
→anar ben acavallat, anar cosit d'or
[Mall. (A-M)]
d'upa SP, d'importància, d'alta categoria social (EC)
Avui vaig a sopar amb gent d'upa. Ja cal que prepari la bossa, perquè anirem a un restaurant de luxe
de casa bona SP, de família rica (A-M)
És fill de casa bona / El seu pretendent és un home de casa bona
→d'upa, home de recapte, de posició, de qui fa fer, de ses nou cases
▷de bona casa (v.f.), de mitja capa (ant.), bon partit (p.ext.), ésser del carrer ample (p.ext.), tenir bona mamada (p.ext.)
de posició SP, ric / expressió usada per a referir-se a algú de família rica, benestant (Fr, *)
Si et fas amb gent de posició hauràs de seguir el seu nivell de vida i no t'ho pots permetre / És un home de posició
→d'upa, home de recapte, de casa bona, de bona família, d'alt rang
ésser ben acavallat SV, ésser ric (A-M)
El director general és ben acavallat
→anar ben acavallat, anar granat
[Val., Cast. (A-M)]
ésser del carrer ample SV, poder gastar molt, ésser de casa rica (A-M)
No mira en despeses des del mateix moment que heretà de sa mare. Es veu que és del carrer ample
▷de ca l'ample (p.ext.), de casa bona (p.ext.)
[Tarr. (A-M)]
ésser un poll reviscolat SV, es diu d'un nou-ric presumptuós / (ésser una) persona que de pobra s'ha fet rica i ha criat molt d'orgull o presumpció (Fr, A-M)
És un poll reviscolat, per això és tan cregut i presumptuós
[Del refrany: «Déu ens guardi de poll reviscolat»]
home de recapte SN, [ésser] de bona posició econòmica (R-M)
Els pares volen casar la filla amb un home que és de recapte / És persona de recapte i pot ajudar-te molt en aquestes dificultats que estàs passant (També s'usa amb els noms dona, gent i persona, i amb els modificadors bon o gran en posició prenominal) (R-M)
lluir-li el pèl (a algú) O, palesar-se en el vestir, en el tren de vida, etc., el benestar, la prosperitat, d'algú / ésser patent una millora substancial, especialment en la seva fortuna / veure-s'hi la millorança que ha assolida, sia de salut, sia de fortuna (DIEC1, EC, A-M)
A aquest noi li lluu el pèl, es nota amb els seus posats i la roba que porta
→nedar en la prosperitat, anar granat, relluir-li les espatlles (a algú)
manejar els doblers a palades SV, posseir gran riquesa en moneda (A-M)
Se nota que maneja es doblers a palades perquè sempre paga ell quan anam a berenar
→tenir més doblers que cabells, anar cosit de bitllets, anar cosit d'or, anar calent d'armilla, anar folrat d'armilla, tenir molts pinyons, tenir el ronyó cobert, tenir un bon bossot
nedar en la prosperitat SV, ric / estar dins una gran abundància d'alguna cosa, especialment de riqueses (Fr, *)
No t'estranyis si et fa un bon regal En aquests moments neda en la prosperitat i s'ho pot permetre
→nedar en l'abundància, viure en l'abundància, no mancar més que ronya per gratar (a algú), lluir-li el pèl (a algú), relluir-li les espatlles (a algú)
no mancar més que ronya per gratar (a algú) O, no mancar res a algú, estar en molt bona posició, posseir tot allò que desitja / no faltar-li res per a estar bé, per a ésser feliç (A-M)
Aquests tenen de tot, no els manca més que ronya per gratar! / En Joanet i sa mare estaven com uns sí senyors i només els mancava ronya per gratar (També s'usa amb el verb faltar i amb la forma només mancar més que ronya per gratar (a algú)) (*, A-M)
→nedar en la prosperitat, anar calent d'armilla, passar-ho amb una cama damunt l'altra
[Mall., Men. (A-M)]
passar-ho amb una cama damunt l'altra SV, ric / tenir molts diners (Fr, *)
No t'amoïnis per la seva qüestió econòmica, que ho passa amb una cama damunt l'altra
→no mancar més que ronya per gratar (a algú), tenir molts pinyons
portar un roc a la faixa SV, tenir diners estalviats, tenir riqueses guardades per a quan facin falta (EC)
Sempre va bé portar un roc a la faixa, perquè mai no se sap quan necessitaràs els diners
→tenir un roc a la faixa, tenir on posar la mà, tenir a on agafar
relluir-li les espatlles (a algú) SV, tenir bona bossa, ésser ric (A-M)
Este jove tenia un tros de pa..., sempre que anava, tots ballaven en un peu... perquè li relluïen les espales y no més: que açò del or és més golós que no sé què'm diga (A-M)
→anar cosit d'or, lluir-li el pèl (a algú), nedar en la prosperitat, anar granat
tenir a on agafar SV, tenir recursos pecuniaris a bastament per subvenir a les necessitats (A-M)
No pateixis per mi, que tinc a on agafar: ho podré pagar sense problemes
→tenir on posar la mà, tenir un roc a la faixa, portar un roc a la faixa, tenir per perdre, tenir per respondre, tenir d'on fer estelles
tenir bon ronyó SV, ésser ric; posseir abundància de mitjans econòmics (A-M)
Que no es queixi tant, que té bon ronyó; cobra bastant en la seva nova feina
→tenir el ronyó cobert, anar folrat d'armilla, tenir el ronyó clos
tenir coure SV, disposar de mitjans econòmics, tenir diners (EC)
L'any que tinguem coure anirem de viatge als Estats Units
tenir el ronyó clos SV, ésser ric, posseir abundància de mitjans econòmics (A-M)
Ha fet molts diners amb aquell negoci, ara per ara té el ronyó clos
→tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, tenir on posar la mà
tenir el ronyó cobert SV, ésser ric (DIEC1)
No pateixis per ella, que té el ronyó cobert: la seva família és de les més riques del poble
→tenir bon ronyó, anar folrat d'armilla, tenir diners llargs, anar calent d'armilla, tenir el ronyó clos, tenir la cuca, tenir més doblers que cabells, manejar els doblers a palades
tenir la butxaca calenta SV, ésser mot ric (A-M)
Si busques un inversor per a la teva empresa, truca a en Blai, que té la butxaca calenta
→anar calent de butxaca, anar calent d'armilla, anar folgat de butxaca
tenir la cuca SV, tenir gran riquesa (A-M)
Ara que té la cuca ja no vol saber res dels seus amics de tota la vida, només va amb gent de classe alta
→anar calent d'armilla, anar cosit de bitllets, tenir on posar la mà, tenir el ronyó cobert, anar cosit d'or
▷no tenir on caure mort (ant.)
[Plana de Vic (A-M)]
tenir més diners que cap gat puces SV, tenir diners en gran quantitat (A-M)
No surt mai de casa i no fa ostentació de res, però es diu que té més diners que cap gat puces
→anar cosit de bitllets, anar granat
[Empordà (A-M)]
tenir més doblers que cabells SV, posseir gran riquesa en moneda (A-M)
Si pots jugar a la loteria cada dia és que ja tens més doblers que cabells
→manejar els doblers a palades, anar cosit de bitllets, anar cosit d'or, anar calent d'armilla, anar folrat d'armilla, tenir molts pinyons, tenir el ronyó cobert, tenir un bon bossot
tenir molts pinyons SV, ésser ric (R-M)
Es queixa de la crisi! Ell rai, que té molts pinyons; fos un trist jornaler, ja veuria! (R-M)
→anar calent d'armilla, passar-ho amb una cama damunt l'altra, tenir un bon bossot, tenir més doblers que cabells, manejar els doblers a palades
tenir un bon bossot SV, posseir força riqueses (DIEC1)
S'ha casat amb un xicot que té un bon bossot
→tenir un bon racó, tenir una bona moma, tenir molts pinyons, tenir més doblers que cabells, manejar els doblers a palades
tenir un roc a la faixa SV, tenir diners estalviats, tenir riqueses guardades per a quan siguin necessàries / tenir prou diners estalviats (DIEC1, A-M)
No tinguis por: l'avi té un roc a la faixa i no haurà d'anar a manlleu (Fr)
→portar un roc a la faixa, tenir on posar la mà, tenir un bon racó, tenir a on agafar, tenir d'on fer estelles
[Emp. (A-M)]