MEDIOCRE
de mala mort SP, d'ínfima qualitat (A-M)
Un escriptor de mala mort (EC)
→de secà, de mitja hora passar, de via estreta, en to menor
▷de primer pla (ant.), de primera línia (ant.), d'estar per casa (p.ext.), mort de gana (p.ext.)
de mig pèl SP, de qualitat mitjana; es diu de persones o coses que aparenten esser millors del que realment són (A-M)
La pell d'aquesta jaqueta és de mig pèl. Jo, si fos tu, no me la posaria
de mitja hora passar SP, de poca categoria, de panfonteta / de poca importància, de classe inferior (A-M)
Sa petita estava seny a perdre per un menestralet de mitj'hora passar / An els barbers de mitja hora passats (També s'usa amb la forma de mitja hora passat) (A-M)
→de mala mort, de secà, de via estreta, en to menor, de panfonteta, entre albudeca i meló
[Mall. (A-M)]
de pa sucat amb oli SP, (una cosa) ésser molt fàcil, de poca consistència, de poc valor (DIEC1)
Això és de pa sucat amb oli, no li durarà ni quatre dies
→de segona categoria, de pa i figa, de pa i raves, de per riure, de pacotilla, de secà, de via estreta, de segona fila, ésser de cal si en queda, de pega
▷de cap d'ala (ant.), de cap de brot (ant.), de patent (ant.), de mas Ribes (ant.)
[Vallès (A-M)]
de panfonteta SP, de per riure, de molt poca categoria (A-M)
Misser de panfoteta (A-M)
•de pampunteta (Men.)
[panfonteta: mot no registrat al DIEC1]
de paper d'estrassa SP, no autèntic, sense valor (R-M)
És un noble de paper d'estrassa; mai ningú no ha vist el seu títol / Era un economista de paper d'estrassa: volia passar per un bon especialista, però res no en sabia, de la professió (R-M)
de pega SP, de per riure, de mal èxit (A-M)
No n'acertarem ni pocas ni gayres, don Joseph? Quins cassadors de pega!
de secà SP, d'ínfima categoria (DIEC1)
Sí, deu ser un arquitecte de secà; aquest projecte és un disbarat / Un filòsof de secà (R-M, EC)
→de pa sucat amb oli, de mala mort, de per riure, de mitja hora passar, de via estreta, de paper d'estrassa
de segona categoria SP, d'una qualitat mitjana
El vestit que s'ha comprat és de segona categoria. No podrà pas anar al Liceu amb aquest vestit / No vol viure en aquell pis, perquè diu que és de segona (Sovint s'omet el substantiu categoria)
→de segona fila, de pa i figa, de pa i raves, de pa sucat amb oli, de via estreta, de pacotilla, en to menor, ésser morques, de mig pèl
de segona fila SP, d'una qualitat mitjana
Tenien una fortuna però, tot i així, eren considerats de segona fila perquè no havien rebut una bona educació
→de segona categoria, de pa sucat amb oli, ésser paret baixa
de via estreta SP, de poca importància (R-M)
Té moltes pretensions, però no passa d'ésser un tenor de via estreta (R-M)
→de segona categoria, de pa sucat amb oli, en to menor, de mala mort, de mitja hora passar, de secà
en to menor SP, fluix / de poca importància (R-M, *)
És un escriptor en to menor, però molt hàbil; sap donar relleu a temes molt superficials / Tothom deia que era un director en to menor, i ara les seves pel·lícules són les més demanades pel públic (R-M)
→de segona categoria, de via estreta, de mala mort, de mitja hora passar
entre albudeca i meló SP, ni molt lleig ni molt bonic (A-M)
La infanta... ¿és guapa?—Entre albudeca y meló, però axò no li fa (A-M)
ésser paret baixa SV, ésser poca cosa, no tenir prou categoria (A-M)
Si dius que som paret baixa, per tu no em cal remuntar; ¿que te penses alcançar un fii d'es Comte de Raixa? (cançó pop.) (A-M)
[Mall. (A-M)]
fer pocs pets pudents SV, no arribar a ser persona d'importància (R-M)
Si no t'espaviles a crear-te una bona clientela, que en faràs pocs, de pets pudents! Sempre seràs un pobre home (R-M)
→no fer cap pet que pudi, portar pocs capellans a l'enterrament, no matar moros, fer tant de paper com en Palou a sa Pobla, no matar llops, no poder fer cul de gallina
home gris SN, persona no gens notable, mediocre
Tota la vida fou un home gris i no va aconseguir destacar en res (També s'usa amb els noms dona, gent i persona)
▷no fer cap pet que pudi (p.ext.), fer pocs pets pudents (p.ext.)
no ésser res de l'altre món SV, no ésser res extraordinari (A-M)
Aquest llibre de poemes no és res de l'altre món / Els seus discursos acostumen a ser brillants, però el d'avui no ha estat res de l'altre món
no fer cap pet que pudi SV, no fer res que valgui la pena, que cridi l'atenció (A-M)
És un home molt mediocre; no fa cap pet que pudi (R-M)
→fer pocs pets pudents, no matar moros, portar pocs capellans a l'enterrament, fer tant de paper com una butlla vella, no matar llops, no poder fer cul de gallina
no mata O, no excedir de les qualitats normals (R-M)
Em creia que seria una pel·lícula més interessant però no mata; només és passable / Els espaguetis que ens van servir no mataven (S'usa normalment en present i en pretèrit imperfet d'indicatiu) (R-M, *)
→no mata ni espanta, no matar llops, entre albudeca i meló, no ésser res de l'altre món, no matar moros, ésser paret baixa, de mig pèl
no mata ni espanta SCoord, es diu d'una cosa que no és excessiva, tant en bon sentit com en mal sentit (A-M)
¿És molt bonica la xicota? —Psé, no mata ni espanta (A-M)
no matar llops SV, no tenir la importància que es vol donar (R-M)
Dius que és un actor extraordinari? Què et diré, no mata llops; d'altres n'he vistos de millors (R-M)
→no mata, no matar moros, fer pocs pets pudents, no fer cap pet que pudi, fer tant de paper com en Palou a sa Pobla, portar pocs capellans a l'enterrament
no matar moros SV, no ésser gran cosa, no tenir res de notable (A-M)
El text que he llegit no mata moros: en Joan mai no escriurà res d'extraordinari a la vida
→fer pocs pets pudents, no matar llops, portar pocs capellans a l'enterrament, no fer cap pet que pudi, fer tant de paper com en Palou a sa Pobla, no mata
■ no t'hi fixis O, ésser alguna cosa mancada d'excel·lència
Aquests pantalons són marca no t'hi fixis, et duraran quatre dies
no tenir pena ni glòria SV, no despertar interès (R-M)
La representació no té pena ni glòria; és banal i avorrida / Viu sense pena ni glòria. Tant li fa tot (També s'usa amb la forma sense pena ni glòria) (R-M)
→no tenir suc ni bruc, entre albudeca i meló, no ésser res de l'altre món
portar pocs capellans a l'enterrament SV, no arribar a ésser persona important (R-M)
Ell galleja molt, però tots sabem que porta pocs capellans a l'enterrament / Si continua amb tanta mandra i no procura posar interès en la seva carrera, que en portarà pocs de capellans a l'enterrament! No sobresortirà mai (R-M)
→fer pocs pets pudents, no matar moros, no fer cap pet que pudi, no matar llops, fer tant de paper com una butlla vella, no poder fer cul de gallina