ELOGIAR
desfer-se en elogis SV, expressió que s'usa quan una persona elogia algú o alguna cosa en gran manera
Es va desfer en elogis quan va veure aquell filòleg tan admirat per ella / Quan parlava de l'obra d'aquell pintor es desfeia en lloances (També s'usa amb el nom lloança)
→parlar alt de, parlar bé de, posar (algú) fins al cel, posar (algú) als núvols, posar (algú) sobre el pedestal
no saber on ficar (algú) SV, tenir en gran estima (R-M)
Parla del seu amic pintor i no sap on ficar-lo; considera que és un geni / No li toquis el seu col·lega; no sap on ficar-lo de tant que l'aprecia (Només s'usa amb el complement en forma pronominal) (R-M)
▷no saber on ficar-se (algú) (v.f.)
parlar bé de SV, elogiar / palesar l'excel·lència d'algú o d'alguna cosa, fer-ne elogis (R-M, *)
Reconec que tothom parla bé de mon germà, però amb mi s'ha portat molt malament / Tothom parla bé d'aquella marca de cotxes (R-M, *)
→parlar alt de, dir bé (d'algú), desfer-se en elogis, posar (algú) fins al cel, posar (algú) sobre el pedestal
▷parlar malament de (ant.), dir fàstics (d'algú) (ant.), dir mal (d'algú) (ant.), dir penjaments (d'algú) (ant.), dir esguerradures (d'algú) (ant.), escoar dragons (ant.), dir horrors (d'algú) (ant.), desfer-se en compliments (p.ext.), fer bocades (d'alguna cosa) (p.ext.)