CONVENIR

1. anar bé amb allò que requereix l'estat, la situació, d'algú o d'alguna cosa

venir bé (a algú) SV, ésser adequat, útil o eficaç / (alguna cosa) ésser oportuna, convenient, ajustar-se a una mesura, a una forma determinada (R-M, DIEC1)

Ha vingut bé que vinguessis / Ara no em ve bé d'anar-hi / Aquest clau no va bé; és massa llarg (També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial i amb els verbs anar, estar, etc.) (*, EC, R-M)

→venir al cas, com un guant, venir-li dreta mà (a algú), caure bé (a algú), anar al pèl

▷anar malament (a algú) (ant.), fer bé (de fer alguna cosa) (p.ext.)


2. anar bé, amb el desig, el gust, d'algú

si convé SConj, es diu com a expressió de refrenament d'un desig per consideració de la Providència divina (A-M)

Aquexa empresa navega vent en popa. Que duri, si convé (A-M)


3. estar d'acord, ésser d'un mateix parer

posar-se a to SV, acordar-se / avenir-se a admetre en tot o en part allò que l'adversari sostenia, deixar de barallar-se o de disputar (R-M, *)

No li ha costat gens posar-se a to; i mira que és tossut / No em creia convèncer-lo, però de seguida s'ha posat a to i hem pogut entendre'ns (R-M)

→posar-se a la raó, estar d'acord amb