COMIAT
■ a pixar i a jeure SP, es diu col·loquialment en retirar-se d'algun lloc, especialment a la nit / expressió que hom utilitza per a indicar que va a dormir
S'ha fet ben tard. Au, a pixar i a jeure
→bona nit, bona nit i bona hora
[Mall.]
a reveure SP, expressió de comiat temporal / fórmula de comiat d'una separació que hom pot preveure breu (R-M, EC)
Me'n vaig per pocs dies. A reveure! / Ens acomiadàrem amb un afectuós a reveure! (R-M)
bon vent SN, es diu quan algú se'n va i volem expressar que no ens sap greu que se'n vagi / expressió de comiat adreçada a algú o a alguna cosa que no sap greu que se'n vagi o que es perdi (A-M, EC)
M'acaben d'anunciar que el director general se n'ha anat de la reunió. Bon vent!
→bon vent i barca nova, bon viatge
•bon vent et pegue al cul i en popa que no s'encalle (Vinaròs); bon vent i foc al cul (Emp., Garrotxa); bon vent i oratge, i mar per córrer (Men.); bon vent i que duri (Mall.); bon vent i que no torni (Mall.)
bon vent i que duri SCoord, es diu quan algú se'n va i volem expressar que no ens sap greu que se'n vagi (A-M)
Au, ves-te'n i no tornis: bon vent i que duri
•bon vent et pegue al cul i en popa que no s'encalle (Vinaròs); bon vent i foc al cul (Emp., Garrotxa); bon vent i oratge, i mar per córrer (Men.); bon vent i que no torni (Mall.)
[Mall. (A-M)]
bon vent i que no torni SCoord, es diu quan algú se'n va i volem expressar que no ens sap greu que se'n vagi (A-M)
Ben bé si no el veim més. Bon vent i que no torni
•bon vent et pegue al cul i en popa que no s'encalle (Vinaròs); bon vent i foc al cul (Emp., Garrotxa); bon vent i oratge, i mar per córrer (Men.); bon vent i que duri (Mall.)
[Mall. (A-M)]
bon viatge SN, expressió per a manifestar a algú desig de bona travessia quan parteix (A-M)
Que tot et vagi molt bé i bon viatge!
bona i santa nit SN, fórmula de salutació usada durant la nit, especialment quan hom s'acomiada fins al dia següent (EC)
Bé, me'n vaig a dormir, bona i santa nit!
bona nit SN, fórmula de salutació usada durant la nit, especialment quan hom s'acomiada fins al dia següent (EC)
Bona nit, pare. Me'n vaig a dormir (R-M)
→bona nit i bona hora, bona nit que Déu nos do, bona i santa nit, a pixar i a jeure
bona nit cargol SN, expressió usada quan es vol donar per acabada una conversa (DIEC1)
Ja hem parlat prou de la història d'en Pere, bona nit cargol
▷poder-li dir un parenostre (a algú o a alguna cosa) (p.ext.)
bona nit i bona hora SCoord, fórmula de salutació usada durant la nit, especialment quan hom s'acomiada fins al dia següent (EC)
Ja m'ha agafat son i me'n vaig a dormir; bona nit i bona hora (R-M)
→bona nit, bona nit que Déu nos do, bona i santa nit, a pixar i a jeure
bona nit que Déu nos do O, fórmula de salutació usada durant la nit, especialment quan hom s'acomiada fins al dia següent (EC)
Tinc molta son, bona nit que Déu nos do
→bona nit i bona hora, bona i santa nit, bona nit
[Del refrany: «Déu us dó bona nit i bona hora, i una bona mort quan sigui hora» (A-M)]
bona nit viola SN, expressió usada quan es vol donar per acabada una conversa (DIEC1)
Ja estic cansada de parlar sobre la immigració, bona nit viola
■ bones vacances SN, expressió usada per a acomiadar-se d'algú que se'n va de vacances o que les comença
Vinga, bones vacances; ens tornem a veure el setembre
Déu el beneeixi O, quan algú va a emprendre una cosa difícil o d'èxit dubtós, és costum saludar-lo amb alguna frase de les moltes que serveixen per a expressar-li el desig de bona sort o de veure'l protegit per la providència en els seus propòsits (A-M)
Espero que sigui molt feliç, Déu el beneeixi! / Demà se'n van cap a l'Everest? Que Déu els beneeixi (També s'usa amb la forma que Déu el beneeixi)
Déu us empari O, fórmula d'excusa per a no donar almoina / expressió amb què hom dóna comiat a un captaire sense fer-li almoina (R-M, EC)
Tots els pobres que truquen a la seva porta són acomiadats amb un «Déu us empari»; no dóna mai almoina (També s'usa amb la forma que Déu us empari) (R-M)
→un altre dia, germà; Déu vos ajut
▷Déu vos empari (v.f.)
Déu vos ajut O, fórmula per a acomiadar un captaire sense dar-li almoina o per a consolar un malalt o dissortat (A-M)
Que tingueu sort. Déu vos ajut!
[Mall., Men. (A-M)]
estigui bo O, fórmula de comiat (R-M)
Ja se m'ha fet tard, l'he de deixar; estigui bo; fins a un altre dia / Bé, nois; me'n vaig, estigueu bons (Només s'usa en l'imperatiu) (R-M)
→visqueu molts anys; procura estar bo, que et pagaré el metge
▷salut i gràcia, i un duro en la faixa (p.ext.); salut i pessetes (p.ext.)
fins ara SP, expressió de comiat per mitjà de la qual s'indica la intenció de tornar de seguida
Bé, me'n vaig, i torno de seguida. Fins ara!
▷fins després (p.ext.), fins més tard (p.ext.), a reveure (p.ext.), ja ens veurem (p.ext.), fins aviat (p.ext.)
fins aviat SP, expressió de comiat per mitjà de la qual s'indica el desig de tornar-se a veure aviat
Espero que estigueu bé i fins aviat!
▷fins ara (p.ext.), fins després (p.ext.), fins més tard (p.ext.)
fins després SP, expressió de comiat per mitjà de la qual s'indica la intenció de veure algú al cap d'una estona
Bé, jo me n'he d'anar: fins després!
fins més tard SP, expressió de comiat per mitjà de la qual s'indica la intenció de veure algú al cap d'una estona
Ens n'anem perquè hem d'anar a comprar, fins més tard!
ja ens veurem O, fórmula de comiat d'una separació que hom pot preveure breu / no deixarem de veure'ns (*, DIEC1)
Haig d'anar-me'n perquè, si no, perdré l'autobús. Ja ens veurem
llesqueu molts anys O, fórmula humorística de salutació, deformació de «visqueu molts anys» (A-M)
Cuideu-vos i llesqueu molts anys!
▷a reveure (p.ext.), fins a una altra (p.ext.)
[Borredà (A-M)]
passi-ho bé O, expressió de cortesia utilitzada per a acomiadar-se d'algú / fórmula de comiat (DIEC1, A-M)
Passi-ho bé, senyor Mas, fins demà (R-M)
procura estar bo, que et pagaré el metge O, es diu humorísticament en acomiadar-se d'algú (A-M)
–Vinga! Fins aviat! –Procura estar bo, que et pagaré el metge
■ que vagi bé O, expressió utilitzada per a acomiadar-se d'algú
—Au, doncs, fins demà! —Que vagi bé!
ves en nom de Déu O, es diu en acomiadar qualcú (A-M)
Vés en nom de Déu (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu) (A-M)
visqueu molts anys O, fórmula de salutació, d'acomiadament (DIEC1)
Estic content d'haver-vos retrobat. Cuideu-vos i visqueu molts anys (També s'usa en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu)
▷salut i gràcia, i un duro en la faixa (p.ext.); salut i pessetes (p.ext.)