CAMINAR

anar al pas SV, caminar a poc a poc / (anar) amb el moviment ordinari, sense augmentar la velocitat normal del caminar (Fr, A-M)

Nosaltres anàvem al pas, però ell es va posar a córrer per arribar primer (També s'usa amb els verbs de moviment caminar, marxar, etc.) (R-M)

→anar dali-dali

▷remenar els galindons (ant.)

anar costa a través SV, caminar per un coster sense anar cap amunt ni cap avall (A-M)

Si vas costa a través per aquest camí arribaràs a l'agre de garrovers / La divisió del terme de Fornalutx... va costa través per un marge (Es pot ometre la preposició) (*, A-M)

anar dali-dali SV, caminar a poc a poc, però sense aturar-se gens (A-M)

Me n'anava dali-dali per sa costa d'En Rotger per no pagar un dobler a s'hostal de Biniali (pop.) (A-M)

→anar al pas

▷camina caminaràs (p.ext.)

[Mall. (A-M)]

[dali-dali: reduplicatiu no registrat al DIEC1]

caminar aigua a coll SV, caminar amb l'aigua arribant fins al coll (DIEC1)

La inundació ens va fer caminar aigua a coll

caminar de cueta SV, manera de caminar de les persones que van a pas petit i de pressa (A-M)

Pareix que no ha de poder alçar una cama, però quan s'hi posa camina de cueta i arriba a un bon ritme

▷cuitar camí (p.ext.)

[Emp. (A-M)]

espolsar-se es cagalló SV, caminar remenosament, movent el cos d'una banda a l'altra, per afectació o per costum (A-M)

No entenc per què aquestes al·lotes s'espolsen es cagalló de manera tan descarada

[Mall. (A-M)]

fer tas-tà SV, provar d'aguantar-se dret i de caminar un infant petit que encara no sap caminar bé (A-M)

En dos dies ha passat de fer tas-tà a córrer sense ajuda

→fer soletes, fer els primers passos

•fer tatà (Eiv. [A-M])

[Mall., Men. (A-M)]

[tas-tà: mot no registrat al DIEC1]

fer vila SV, passar pels carrers cèntrics de la població (A-M)

Avui ens ve de gust fer vila, així podrem veure com han adornat el centre de la ciutat / Han tancat el centre de la població al trànsit rodat perquè es pugui fer poble (També s'usa amb la forma fer poble)

▷de poble (p.ext.)

[Emp. (A-M)]

tancar la marxa SV, anar al darrere de tot / caminar a la cua d'un grup / anar a la cua / ésser el darrer o dels darrers en una desfilada (R-M, Fr, DIEC1, EC)

A la fi del festival desfilaran els gimnastes i tancaran la marxa nois i noies de les escoles, amb llurs banderetes de paper / Aquells homes muntats a cavall eren els qui cloïen la marxa (També s'usa amb el verb cloure) (R-M, *)

▷obrir la marxa (ant.), fer la capa (p.ext.), fer canya flaca (p.ext.)