CALLAT

haver perdut la llengua SV, perdre les ganes o el delit de parlar / expressió usada quan roman callat algú, especialment un nen, que hauria de respondre una pregunta, dir alguna cosa (A-M, EC)

Des que va perdre el pare, ha perdut la llengua, no parla ni amb els de casa / Tractant-se de defensar el seu veí, ha perdut la llengua; no ens vol dir res en favor seu (*, R-M)

→haver-se-li menjat la llengua (a algú), haver-se empassat la llengua, no tenir llengua, no badar boca, haver-se-li menjat la llengua el gat (a algú)

▷haver menjat llengua (ant.), ésser llarg de contants (ant.), enraonar pels envans (ant.), no escopir mentre parla (ant.), quedar tallat (p.ext.), no saber-se treure les paraules de la boca (p.ext.), no tenir boca (p.ext.)

haver-se empassat la llengua SV, expressió usada quan roman callat algú, especialment un nen, que hauria de respondre a una pregunta, dir alguna cosa (EC)

Que t'has empassat la llengua? T'he preguntat quina hora és i encara no m'has contestat

→haver-se-li menjat la llengua (a algú), haver perdut la llengua, no tenir llengua, haver-se-li menjat la llengua el gat (a algú)

▷haver menjat llengua (ant.), enraonar pels envans (ant.), ésser llarg de contants (ant.), no escopir mentre parla (ant.), dur sa llengua esmolada (ant.), lligar-se-li la llengua (a algú) (p.ext.), no tenir boca (p.ext.)