AIREJAR-SE
prendre l'aire SV, airejar-se / sortir d'un lloc amb el propòsit d'airejar-se (Fr, *)
Et convé prendre l'aire per a no capficar-te en els problemes / Anirem a prendre l'aire i, de passada, collirem espàrrecs (S'usa normalment com a complement dels verbs anar i sortir)
▷tocar-li l'aire (a algú) (inv.), estirar les cames (p.ext.), airejar les idees (p.ext.), canviar d'aires (p.ext.)
prendre la fresca SV, estar en un indret fresc (EC)
Es va posar a la terrassa a prendre la fresca
tocar-li l'aire (a algú) SV, tocar l'aire lliure a algú; sortir a esplaiar-se fora de casa (A-M)
Ves que et toqui l'aire que et noto atabalat (També s'usa amb el nom oratge)