DESDIR-SE
tornar enrere SV, deixar de complir allò que s'havia promès o començat de fer / desdir-se hom del que prometé, de la paraula donada / desdir-se; deixar d'opinar així com s'opinava o d'obrar així com s'havia promès d'obrar (A-M, DIEC1, A-M)
No era gaire complidor perquè més d'una vegada tornava enrere i no acabava els projectes començats / Et vaig dir que t'ho donaré i no me'n torno endarrere; estigues segur que ho tindràs / Rey, jurats sobre los sancts evangelis... que vos d'açò no tornarets enrera, e si ho fets, que romandrets fals / Com ell açò haurà dit, no'n tornarà per res enrera / Va prometre que per al seu aniversari li regalaria una bicicleta i ha tornat arrere / Diuen que en haver dit sí ja no poden tornar arrera, perquè hi ha una barrera que tanca fins al morir (cançó pop. mall.) (També s'usa amb els adverbis arrere i endarrere) (*, R-M, A-M, A-M, *, A-M)
→retirar la paraula, fer-se enrere, tirar enrere, trencar la paraula, fer de la boca cul