Cerca

ATORDIR-SE

perdre l'oremus SV, desorientar-se, perdre la memòria o l'esment d'allò que cal fer o dir (EC)

Amb tantes preguntes li varen fer perdre l'oremus i ja no sabia què dir / L'Olaguer, que no hi havia estat de temps, quan vegé allò perdé l'oremus (R-M, A-M)

→perdre el cap, perdre el timó, perdre el món de vista, perdre el seny, perdre la brúixola, perdre l'enteniment

▷no saber què s'empatolla (p.ext.)

[oremus: llatinisme]

DESCONTROLAR-SE

perdre l'oremus SV, algú, perdre el control de si mateix (Fr)

L'Enric va perdre l'oremus i va començar a xisclar al mig del carrer com si estigués tocat de l'ala / M'he pensat que no em tenies lley de voluntat, y he perdut l'oremus (*, A-M)

→perdre els estreps, perdre els papers, perdre el cap, perdre el compàs, perdre l'enteniment

▷perdre els oremus (v.f.), haver perdut el calendari (p.ext.)

[oremus: llatinisme]