perdre els estreps SV, anar-se'n el genet involuntàriament els peus dels estreps / treure, el genet, involuntàriament els peus dels estreps i no poder-los-hi tornar a ficar / treure involuntàriament els peus dels estreps i no poder-los-hi ficar de bell nou (DIEC1, EC, A-M)
Quan va començar a galopar el genet va perdre els estreps / Descompon molt lo caualler e li fa souint perdre los estreps, en especial quant és armat (*, A-M)
perdre els estreps SV, perdre la contenció, la paciència, el control de si mateix (EC)
Va perdre els estreps a causa de la beguda i va començar a renegar contra tothom de la festa
→perdre el cap, perdre el seny, perdre el timó, perdre el món de vista, perdre el bel, perdre l'oremus, perdre el compàs, perdre la paciència, anar-se'n de la llengua, treure l'espina, ensegonar-se tot sol
▷retenir la llengua (ant.), no cabre en si mateix (p.ext.), enviar (algú) al canyer (p.ext.), maleir els ossos (d'algú) (p.ext.)
perdre els estreps SV, perdre la contenció, no saber retenir-se (DIEC1)
De l'alegria que tenia va perdre els estreps i va començar a cridar al mig del carrer
→perdre els papers, perdre l'oremus, perdre el bel, perdre els nervis, enfilar-se per les parets, sortir de mare, sortir de polleguera, sortir de to, regirar-se-li la bilis (a algú), bullir-li la sang (a algú), posar-se als núvols, eixir-se de cassola, treure l'espina, ensegonar-se tot sol, sortir de test
▷retenir la llengua (ant.), tirar llamps i pestes (p.ext.), encendre-li la sang (a algú) (p.ext.), no cabre en si mateix (p.ext.), enviar (algú) al canyer (p.ext.), maleir els ossos (d'algú) (p.ext.)