perdre el cap SV, perdre el domini de si mateix / torbar-se mentalment (R-M, DIEC1)
Davant d'aquells insults va estar a punt de perdre el cap, però va saber-se contenir / Mireu de no perdre el cap en cap circumstància; penseu que ben segur que intentaran provocar-vos (També s'usa amb el nom testa) (R-M)
→perdre l'oremus, perdre el timó, perdre el món de vista, perdre el seny, perdre els estreps, perdre la carta de navegar, perdre els daus, perdre l'enteniment, anar-se'n a Orà
perdre el cap SV, no saber algú el que es fa / perdre el seny, enfollir-se, torbar-se mentalment (DIEC1, EC)
Del disgust d'haver-se-li mort un fill, aquesta pobra dona va perdre el cap / No entenc quines coses més estranyes fa; sembla que hagi perdut el cap (R-M)
→perdre el seny, perdre l'oremus, perdre el senderi, perdre la xaveta, tocar-se de l'ala, tocar-se del bolet, tocar campanes, anar-se'n del cap, beure's el cervell, beure's el seny, trabucar-se-li l'enteniment (a algú), perdre es corbam, perdre els daus, perdre es cambuix, perdre l'enteniment, donar del cap per les parets, perdre l'esma, anar-se'n a Orà
▷girar-li el cervell (a algú) (p.ext.), fer desbatejar (algú) (p.ext.)