ni mai que SConj, lamentació per quelcom que ha succeït, o que es preveu / expressió introductòria d'una exclamació amb la qual hom manifesta el desig que no s'esdevingui, o que no s'hagués esdevingut, alguna cosa / interjecció amb què s'expressa desig que no es compleixi allò que altri creia que era desitja (R-M, EC, A-M)
Ni mai que hagués sortit de casa, avui! Tot ho esguerro / Ni mai que torni, aquell temps tan difícil! / Ni mai que t'hagués conegut! / Ni mai que vinguis! (R-M, EC, A-M, A-M)
→en mala hora
ni mai SConj, resposta de despit a una negativa / expressió per a donar entenent que tant se'ns en dóna que una cosa no sigui o s'esdevingui / exclamació de menyspreu i d'impaciència amb què es contesta a una negativa, com si diguéssim: «Tant se val! Tant de bo!» (R-M, DIEC1, A-M)
No vols deixar-me els teus apunts? Ni mai! Ja trobaré qui me'ls deixarà / Si no vols venir, ni mai! / M'han dit que no podrà venir, ni mai! (R-M, EC, *)
→tant és…com, tant se val…com
ni mai que SConj, lamentació per quelcom que ha succeït, o que es preveu / expressió introductòria d'una exclamació amb la qual hom manifesta el desig que no s'esdevingui, o que no s'hagués esdevingut, alguna cosa / interjecció amb què s'expressa desig que no es compleixi allò que altri creia que era desitja (R-M, EC, A-M)
Ni mai que hagués dit el que pensava; ara es gira en contra meu (R-M)
→en mala hora