prendre la bona voluntat SV, acceptar quelcom de bon grat per l'atenció amb què és ofert (R-M)
És un petit obsequi; però pren la bona voluntat (R-M)
→prendre (algú o alguna cosa) en grat
▷bona voluntat (p.ext.), amb molt de gust (p.ext.), de grat (p.ext.)
fer la bona (a algú) SV, afalagar / adular algú per aconseguir-ne un favor / procurar acontentar-lo, fer-se-li agradable per treure'n profit (R-M, *, A-M)
Lo milló seria que fes la bona a s'Administradó de correus / Per més que li facis la bona ell no cedirà ni un dels seus avantatges a favor teu / Si vols que et doni res, li hauràs de fer la bona (A-M, R-M, *)
→passar la mà per l'esquena (a algú), fer la pilota (a algú), fer la garangola (a algú), fer la gara-gara (a algú), fer la torniola (a algú), fer la garseta (a algú), fer sa boca dolça (a algú)
tenir la bona SV, estar de sort / tenir bona sort / estar de bon tremp o de bona sort (R-M, *, A-M)
En l'àmbit professional té la bona últimament, aquesta setmana ja ha rebut diverses ofertes de feina / Avui tot ho esguerro; es veu que no tinc la bona (*, R-M)
→eixir-li el sol a mitjanit (a algú), ésser fill de la polla rossa, tenir bona estrella, tenir el sant de cara, tenir llet, estar de sort, anar-li bé el dau (a algú), tenir pacte amb el dimoni, fer-li llum el dimoni (a algú), tenir una bona ensopegada, escapçar bé
[Cat. (A-M)]
tenir la bona SV, estar de bon humor / estar animat (R-M, *)
Si hi vas avui et rebrà bé perquè ara en vinc i veig que té la bona; ha estat molt amable (R-M)
→estar de bona lluna, estar de gaita, tenir bona lluna, estar d'alba
per la bona cara (d'algú) SP, en consideració a algú, responent aquest d'alguns fets
M'ho han donat de seguida per la bona cara del meu amic Pere; altrament, hauria hagut d'esperar-me vuit dies (R-M)
a la bona de Déu SP, de qualsevol manera, a l'abandó / [fer alguna cosa] no seguint cap norma, pla, etc., deixant-se anar a l'atzar / sense preocupacions ni esment, de qualsevol manera (A-M, DIEC1, A-M)
Encara no sé com li han viscut, aquests arbres; els va plantar a la bona de Déu, sense atendre al temps favorable ni adobar la terra / Tot ho feis a la bona de Déu, i surt el que surt! (R-M, A-M)
la bona SD, en alguns jocs de pilota, jugada de desempat d'una partida (EC)
Juguem a deu i la bona (EC)
a la bona de Déu SP, sense propòsit ni direcció precisa / [fer alguna cosa] no seguint cap norma, pla, etc., deixant-se anar a l'atzar / sense preocupacions ni esment, de qualsevol manera (R-M, DIEC1, A-M)
Va marxar a l'estranger a la bona de Déu, sense contracte de treball ni seguretat d'allotjament / Li agradava d'agafar l'automòbil i partir a la bona de Déu / Les petites penes y les alegries meves se'm presenten a la memòria tan confoses que, tirant-ho a la bona de Déu, ne faig un capmàs (R-M, R-M, A-M)
→a la ventura, a l'arrisc a la ventura, a l'atzar, a l'endeví, a l'aventura, a so de bernoi, a la galana, a la gulumbè, tal qual
▷sense timó (p.ext.), sense nord (p.ext.), a les palpentes (p.ext.), a la mercè de (p.ext.)
fer-la bona SV, fer quelcom desencertat / fer un bon disbarat (R-M, DIEC1)
Ara sí que l'has feta bona! Has criticat el fill davant del seu pare / Demà, prepareu-vos, que la farem bona a la festa / La faríem bona si hi anéssim / Ahir, sí que la vam fer bona! (S'usa en pretèrit indefinit, en pretèrit perfet, en futur i en condicional. També s'usa amb el modificador ben en posició preadjectival) (R-M, *, *, *)
→fer-la grossa, fer-la blava, fer un mal cuinat, fer-ne una de bona, fer-ne de totes, fer bon catxo, fer una planxa, fer-ne una de crespa, fer-la de l'alçada d'un campanar, fer-la d'ase i seca, fer-ne una com un cabàs, fer-la com un lluç
ara ve la bona O, expressió que s'usa per a crear expectació en un discurs, just abans d'introduir una afirmació important
Tothom esperava que el regal fos espectacular i quan el va obrir, ara ve la bona, només va trobar una capsa de sabates plena de paper de diari