girar la cara (a algú) SV, tombar la cara cap a l'altra banda per defugir la salutació d'algú, la seva escomesa (EC)
Giro la cara a la veïna perquè sempre diu mal de mi / Deu estar ofès: ahir vam topar-nos pel carrer i va girar-me la cara (*, EC)
→negar-li la cara (a algú), negar el bon dia (a algú), negar el salut (a algú), retirar la paraula (a algú)
▷fugir (d'algú) com d'un empestat (p.ext.)
girar la cara (a algú) SV, no voler saludar / defugir el salut d'algú, la seva escomesa (R-M, DIEC1)
Gira la cara a qui havia estat la seva millor amiga perquè la va decebre / D'ençà que van discutir, sempre que el troba li gira la cara (*, R-M)
→negar-li la cara (a algú), negar el bon dia (a algú), negar el salut (a algú), retirar la paraula (a algú)
▷fugir (d'algú) com d'un empestat (p.ext.)