BOCAMOLL
fluix de boca SA, indiscret / bocamoll / dit per a referir-se a algú que no sap callar el que cal / el qui xerra molt (R-M, DIEC1, *, A-M)
No se li pot confiar cap secret; és massa fluix de boca i aviat l'escamparia (R-M)
→fluix de llengua, llarg de llengua, moll de boca, no tenir pany ni clau a la llengua