PAGAR
fer-se'n l'estella SV, pagar alguna cosa cara (Fr)
En aquesta botiga, se'n fan l'estella. No hi aniré més a comprar. Són uns lladres
→fer-se'n un ronyó, costar un ull de la cara, costar el pebre, fer-se'n (d'alguna cosa)
fer-se'n l'estella SV, pagar alguna cosa cara (Fr)
En aquesta botiga, se'n fan l'estella. No hi aniré més a comprar. Són uns lladres
→fer-se'n un ronyó, costar un ull de la cara, costar el pebre, fer-se'n (d'alguna cosa)
fer-se'n l'estella SV, sortir perjudicat / advenir a algú molt de perjudici (d'alguna cosa), sortir-hi perdent / tenir molt de perjudici, sortir-ne perdent (R-M, EC, A-M)
Va voler entaular un plet i se n'ha fet l'estella; ho ha perdut tot / No cal que pensi en cap negoci en vint-y-quatre hores si no se'n vol fer l'estella (R-M, A-M)
→pagar cara (alguna cosa), fer-se'n set pedres, fer-se'n tres pedretes
fer-se'n set pedres SV, sortir greument perjudicat d'alguna cosa / costar car a algú (DIEC1, A-M)
Ja té la casa nova tal com volia, però se n'ha fet set pedres; li costa el doble del pressupost / Sóc dona de bé; no em posi motius despreciadors, perquè se'n farà deu pedres (També s'usa amb el numeral deu) (R-M, A-M)
→pagar cara (alguna cosa), fer-se'n l'estella, fer-se'n tres pedretes
fer-se'n tres pedretes SV, sofrir pequí greu, costar car a algú (A-M)
De qualsevol cosa, sempre se'n fa tres pedretes; és una patidora nata
→costar car (a algú), fer-se'n l'estella, fer-se'n set pedres
▷arribar a les tres pedretes (p.ext.), estar a les tres pedretes (p.ext.)
[Vallès, Penedès (A-M)]