CAR (adj.)
fer-se'n l'estella SV, (alguna cosa) costar cara (Fr)
D'aquests pantalons va fer-se'n l'estella, però li han durat molts anys
→fer-se'n un ronyó, costar un ull de la cara, costar el pebre
fer-se'n l'estella SV, (alguna cosa) costar cara (Fr)
D'aquests pantalons va fer-se'n l'estella, però li han durat molts anys
→fer-se'n un ronyó, costar un ull de la cara, costar el pebre
fer-se'n un ronyó SV, car / alguna cosa, costar cara (Fr, *)
Ja cal que valoris el penjoll que t'ha regalat perquè se n'ha fet un ronyó
fer-se'n dos doblers (d'alguna cosa) SV, no fer cabal d'alguna cosa, no preocupar-se'n (A-M)
Són tres o quatre guerrers que van contra mi tot sol; però, si s'al·lota em vol, de tots me'n faç dos doblers (pop.) (A-M)
→fer-se un nuu a la cua (d'alguna cosa), no posar-se cap pedra al fetge, prendre's (alguna cosa) a la fresca, tirar-se (alguna cosa) a les espatlles, tirar-se (alguna cosa) al darrere, no voler saber qui l'ha encalçada, no cercar qui l'ha encalçada, no passar des canyó avall (alguna cosa, a algú)
▷prendre's (alguna cosa) a pit (ant.), prendre's (alguna cosa) a dents (ant.), agafar-se (alguna cosa) a la tremenda (ant.), agafar-se (alguna cosa) a la valenta (ant.)
[Mall. (A-M)]
fer-se'n set pedres SV, passar-ho molt malament (EC)
Des que el van operar se'n fa set pedres, ho passa molt malament (També s'usa amb el numeral deu)
→passar-la negra, passar el pelegrí, passar els set calzes d'amargura
fer-se'n el cuiro SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)
En Lluís se n'ha fet el cuiro en un accident de moto
→acabar-se la candela, anar-se'n a l'altre barri, anar-se'n a l'altre món, fugir-li els esperits (a algú)
▷deixar-hi el cuiro (p.ext.), fer cuiro (p.ext.), fer es cuec (p.ext.)
[Emp. (A-M)]
fer-se'n l'aresta SV, morir-se (A-M)
Estàvem parlant i, de cop sobte, ha torçat el cap i se n'ha fet l'aresta
→anar-se'n a l'altre barri, anar-se'n al calaix, fer-se'n l'estella
[Gir., Olot (A-M)]
fer-se'n l'estella SV, morir-se (A-M)
Un mal de ventre fort que té l'euga... que si no se li lleva de pressa, prou se'n farà l'estella aviat (A-M)
→fer-se'n l'aresta, anar-se'n a l'altre barri, anar-se'n al calaix, anar-se'n al canyet, anar-se'n del món, colar-se-li la vida (a algú)
[Emp., Vallès, Barc., Penedès (A-M)]
fer-se'n la còrpora SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)
Val més menjar poch y pair bé. —Si un se'n ha de fer la còrpora, tant se la'n fa d'una lley com de l'altra (A-M)
▷dinyar-la (p.ext.), fer el darrer badall (p.ext.), fer nyec (p.ext.), fer es cuec (p.ext.)
[Emp. (A-M)]
fer-se'n la pell SV, pagar amb la vida / morir-se (DIEC1, A-M)
En aquell viatge va fer-se'n la pell; l'accident va ser mortal
•fer-hi sa pell (Mall.)
[Gir., Emp., Garrotxa (A-M)]
fer-se'n (d'alguna cosa) SV, pagar-ne / pagar per alguna cosa (EC, *)
Quan te n'has fet d'això? / D'aquest vestit, me n'he fet deu mil pessetes / Del cotxe, me n'he fet 15.000 euros (Fr, EC, *)