BELLUGAR-SE
fer la figa la figa SV, moure's una cosa per insuficiència d'estabilitat, per fluixedat (A-M)
Aquest gerro fa la figa la figa i si no aneu amb compte caurà
[Emp. (A-M)]
fer la figa la figa SV, moure's una cosa per insuficiència d'estabilitat, per fluixedat (A-M)
Aquest gerro fa la figa la figa i si no aneu amb compte caurà
[Emp. (A-M)]
fer la figa (a algú) SV, fer escarn a algú mostrant-li el puny clos amb la punta del dit gros sortint entre el dit índex i el del mig / fer-li aquell gest per a burlar-se'n o significar-li menyspreu (DIEC1, A-M)
De sobte, va aixecar-se, es va dirigir a la porta de la sala i abans de sortir va fer figa a tots els que estaven reunits / Es burlaven del drapaire fent-li la figa i fugien corrent / Li fon accusat que quand son senyor li menaçava, que ell li feya la figa dejús la mànega de la almexia / Manasant me fan les figues per gran menyspreu (*, R-M, A-M, A-M)