MORIR
fer es cuec SV, fer les darreres, morir-se / (familiarment i iròn.) morir-se (A-M)
Quan arribà es metge, es malalt ja havia fet es cuec / Y per poch no va fer es cuech / Una mala fi de ciutadans ja havien resolt anar-se'n a fer es cuech a terra esterna / Estaria ben exposat a fer qüech sense temps d'anar a cercar confés ni sagraments (També s'usa amb la forma fer cuec) (A-M)
→fer cuiro, deixar-hi el cuiro, fer ets orbets, fer les panses
▷fer els cuecs (v.f.), anar-se'n a l'altre món (p.ext.), anar-se'n al calaix (p.ext.), fer-se'n la còrpora (p.ext.), pujar-se'n al cel (p.ext.), acabar-se la candela (p.ext.), fer-se'n el cuiro (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
[cuec: mot no registrat al DIEC1]