GROSSER
dur teia SV, ésser molt grosser (A-M)
No ho entenc, la mare tan fina i el fill sempre duu teia / Baldament duguis molta teia, no creguis que em faràs empegueir (També s'usa amb el quantificador molta en posició prenominal)
→tenir males maneres, tenir males grapes
[Mall. (A-M)]