DEFALLIR
defallir-li natura (a algú) SV, decaure les forces que li eren pròpies (A-M)
Con viu que los dies eren breus e natura li defaylia (A-M)
defallir-li natura (a algú) SV, decaure les forces que li eren pròpies (A-M)
Con viu que los dies eren breus e natura li defaylia (A-M)