Cerca

MALPENSAR

veure (alguna cosa) de mal ull SV, pensar mal

Els meus avis veuen la meva amistat amb en Carles de mal ull / Els seus pares veuen de mal ull que festegi amb una noia molt més gran que ell (*R-M)

veure (alguna cosa) de bon ull (ant.), mirar (algú o alguna cosa) de mal ull (p.ext.)

MENJAR (v. tr.)

eixir de mal any SV, aprofitar-se d'un bon àpat després de dies de menjar poc (DIEC1)

Avui eixirem de mal any amb aquest sopar que farem

treure el ventre de mal any, treure el ventre de guerxesa, treure el ventre de pena

rompre es dejú (p.ext.), fer garrova (p.ext.), nyecar-s'ho tot (p.ext.)

[Val. (A-M)]

MENJAR (v. tr.)

treure el ventre de mal any SV, atipar-se / aprofitar-se d'un bon àpat després de dies de menjar poc / menjar abundament i de manera desacostumada (R-MDIEC1A-M)

Avui l'han convidat i segurament ha tret el ventre de mal any, perquè a casa seva no pot atipar-se gaire (R-M)

omplir el pap, treure el ventre de pena, eixir de mal any, treure el ventre de guerxesa, treure el ventre de lloc

fer a tots vents (p.ext.), rompre es dejú (p.ext.), menjar a esclatar (p.ext.), omplir el sac (p.ext.)

MILLORAR

sortir de mal any SV, passar a millor sort (R-M)

Amb aquest negoci ha sortit de mal any; ara ja se sent més segur econòmicament / Sembla que ha sortit de mal any; el pobre ja ho necessitava: d'uns anys ençà tot li anava malament (R-M)

treure faves d'olla (p.ext.), anar amb totes les veles al vent (p.ext.)

eixir de mal any (Val.)

OBSTINAT

ésser de mal ferrar (algú) SV, ésser de geni repropi, difícil de domesticar o de convèncer (A-M)

No la intentis convèncer, perquè és de mal ferrar

dur de pelar, dur de cap, arrimat a la seva, ésser de mal pelar (algú), ésser mal d'esclovellar (algú), ésser fortet de ferrar (algú)

[Cat. (A-M)]

OBSTINAT

ésser de mal pelar (algú) SV, ésser difícil de convèncer (R-M)

Si ho demanes a l'encarregat, no sé si en trauràs res perquè és de mal pelar (R-M)

dur de pelar, ésser del morro fort, ésser de la crosta dura, no anar de res, ésser mal d'esclovellar (algú), ésser de mal ferrar (algú), ésser fortet de ferrar (algú)

PRESAGI

ésser de mal averany SV, ésser un mal presagi

Això que has dit és de mal averany, no ho pensis més

portar mal giny

cridar el mal temps (p.ext.)

PRETEXT

excuses de mal pagador SN, subterfugis / excuses a les quals hom recorre per defugir alguna cosa (R-M*)

Que no va recordar-se del teu sant? Excuses de mal pagador! Devia tenir algun altre projecte i per això no va venir / Ara diu que no em va venir a veure per no destorbar-me. Excuses de mal pagador. Prou que ha vingut sempre que li ha interessat! (R-M)

RETICENT

veure (alguna cosa) de mal ull SV, desaprovar / ésser reticent a alguna cosa (R-M*)

Va veure això de mal ull / De bon principi tothom va veure de mal ull que s'instal·lés una sala de «bingo» al barri / Va veure de mal ull que aquell noi i jo festegéssim (*R-M*)

ésser repelós (a fer alguna cosa)

veure (alguna cosa) de bon ull (ant.), estar en condicions (de fer alguna cosa) (ant.)

TREPIG

de mal trepig SP, que fa de mal caminar (EC)

Era un camí molt ple de pedres i amb un fort pendent, és a dir, de mal trepig (Només s'usa com a complement de noms com camí, terreny, etc.)

camí de mala petja, terra de mala petja

de bon trepig (ant.)