fer un canvi de front SV, canviar bruscament d'opinió, de partit (DIEC1)
Ja no parla com abans, contra aquella colla; ha fet un canvi de front; ara els alaba (R-M)
→canviar de camisa, canviar de color, navegar a tots els vents, girar-se d'allà on ve el vent, seguir el vent, fer el debanell
▷mudar l'intent (p.ext.)
no tenir dos dits de front SV, tenir poc coneixement / obrar d'una manera molt poc assenyada / ésser molt curt d'enteniment o obrar de manera molt irracional (R-M, EC, A-M)
Això ha fet? Doncs, aquest noi no té dos dits de front! Podia haver provocat una desgràcia / L'Anna no té dos dits de front, és una eixelebrada / Qualsevol que tingui dos dits de front sap veure que això és fals / Vols dir que té dos dits de front? (També s'usa amb la forma no tenir un dit de front) (R-M, *, *, *)
→mancar-li una roda (a algú), faltar-li un bull (a algú), no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, tenir el cap als peus, no tenir el seny complit, no tenir crisma, anar desbaratat de cap, tenir el fanal trencat, anar fuit de cap
▷treure els peus de solc (p.ext.), espantar la caça (p.ext.)
de front SP, de la banda del davant / del costat del front / en la direcció de la part anterior, no de costat ni d'esquena / vers la part anterior (R-M, DIEC1, A-M, A-M)
Mirat de front no m'agrada tant com de costat / L'enemic ens venia de front i no de costat / Pintar un animal de front / Tres cotxes de front poden entrar-hi / Tres de front no hey caben / Si és millor circuhir los contraris en les batalles o venir-los de front / Segueren-se la un de front l'altre perque millor se hoyssen / E yo al seu costat, e Judes li seya de front / En un costat del camp, de front del cadafal (R-M, EC, A-M, A-M, A-M, A-M, A-M, A-M, A-M)
→de cara
▷en front (v.f.), de costat (p.ext.)
anar carregat de front SV, ésser un marit enganyat per la seva muller (R-M)
El pobre no sap que va carregat de front, que ella s'entén amb un altre (R-M)
→portar banyes
▷posar banyes (a algú) (inv.), fer banyes (a algú) (inv.), fer el salt (a algú) (inv.), marit còmode (p.ext.)
no tenir dos dits de front SV, ésser molt curt d'enteniment / obrar de manera molt irracional (EC, A-M)
Sembla que no tingui dos dits de front, tot ho fa malament / Ja és greu, hauria de tenir dos dits de front i no comportar-se d'aquesta manera / Si tingués dos dits de front, hauria aprovat l'examen (També s'usa amb la forma no tenir un dit de front)
→no tenir dos dits de seny, no ésser-hi tot, no veure-hi dos dits de lluny, coix del front, baix de sostre, tindre tot el blat en herba, tenir el fanal trencat, anar fuit de cap