envelar-se de cap SV, caure de cap (A-M)
De ses quatre dones que hi havia, a dues els hi va agafar mal de cor, una altra per sortir se va envelar de cap, y s'altra feya uns guiscos qui semblava que es muria (A-M)
→caure de pernes enlaire, sembrar una figuera, fer la figuereta, fotre's de cap
▷caure de memòria (p.ext.), caure de clatell (p.ext.), badar-se la crisma (p.ext.)
fotre's de cap SV, caure de cap (A-M)
Mon pare s'ha fotut de cap quan baixava les escales i ara és a l'hospital
de cap a cap SP, en tota l'extensió / d'un extrem a l'altre, totalment (R-M, DIEC1)
Diu que en menys d'una hora ha llegit el llibre de cap a cap / Vam recórrer l'illa de cap a cap (R-M)
→d'un cap a l'altre, del tot, de cap a peus, de dalt a baix, de llarg a llarg, pam a pam
de cap a peus SP, totalment, del principi a la fi (DIEC1)
En poca estona es van aprendre la lliçó de cap a peus, i això que era llarga / A la frontera van escorcollar de cap a peus dos homes que devien semblar sospitosos (R-M)
→de cap a cap, de dalt a baix, del tot, fins a les ungles del peu
no veure-hi de cap ull SV, estar boig de satisfacció / estar molt content (DIEC1, EC)
No hi veu de cap ull de tan feliç que està d'haver guanyat a la rifa / Tothom l'afalagava per haver guanyat la cursa, i ell no s'hi veia de cap ull; no s'ho hauria esperat (R-M)
→no saber on posar els peus, engreixar-se de content, anar cua dreta, no cabre a la seva pell (d'alguna cosa), ésser molt comendat (d'alguna cosa), no veure-se'n goig (d'alguna cosa)
fer un cop de cap SV, prendre una determinació, decidir-se / decidir-se, prendre una resolució (DIEC1, EC)
Si t'interessa la proposició, fes un cop de cap i accepta-la; no t'hi pensis més / Estava avorrit de tot, fins que va fer un cop de cap i va marxar a un altre país (R-M)
→fer un pensament, prendre cosiment, tirar la barca a l'aigua
anar desbaratat de cap SV, anar fora seny, amb la raó pertorbada (A-M)
Fa un parell de setmanes que vas desbaratat de cap. Que t'ha passat res?
→no tenir trot ni galop, no tenir dos dits de seny, no tenir dos dits de front, no tenir el seny complit, no tenir crisma, no canonar, anar fuit de cap
anar fuit de cap SV, anar desbaratat del cap, tenir l'enteniment pertorbat (A-M)
En Mateu ja no sap què diu. Crec que va fuit de cap / Llorens, saps que vas de fuyt! (També s'usa amb la forma anar fuit) (*, A-M)
→anar desbaratat de cap, no tenir trot ni galop, no tenir dos dits de seny, no tenir dos dits de front
[Mall. (A-M)]
tirar-se de cap a les parets SV, desesperar-se / sentir ràbia o remordiment (R-M, *)
Quan va veure que havia errat el premi per un sol número, es tirava de cap a les parets (També s'usa amb la forma tirar-se de cap contra les parets) (R-M)
→picar-se el cap, arrencar-se els cabells, estirar-se els cabells, tallar claus, donar-se al diable, pegar-se tocs pel cap
menjar de cap de dent SV, menjar amb poca gana, masticant a poc a poc i sense delit / menjar lentament, sense gana (A-M)
Sempre menges de cap de dent, qualsevol diria que soc mala cuinera