carregar el mort (a algú) SV, haver d'endurar culpes no del tot pròpies / carregar la responsabilitat o els inconvenients d'una cosa a algú (DIEC1, A-M)
No saben qui ha trencat els vidres; han carregat el mort al noi del sabater (R-M)
→endossar el mort (a algú), carregar els neulers (a algú), carregar les cabres (a algú), fer-li un capçal (a algú), posar-li un capçal (a algú), penjar la llufa (d'alguna cosa, a algú), donar les encarregades (a algú), clavar la galotxa (a algú), enviar (algú) a dur els neulers
▷pagar els plats trencats (inv.), abrigar-se amb capa d'altri (p.ext.)
carregar el mort (a algú) SV, endossar una tasca desagradable a algú / fer-li fer una gestió a algú, una feina, que tothom eludeix (R-M, EC)
Com que no sabia com sortir-se d'aquell treball, va carregar el mort al seu company perquè l'acabés / Pretenien carregar-me el mort perquè era nou a la fàbrica, però jo m'hi he negat (R-M)
→endossar el mort (a algú), carregar el gegant (a algú), passar la patata calenta (a algú), passar la pilota (a algú), enviar (algú) a dur els neulers
▷rosegar l'os (p.ext.)
carregar el mort (a algú) SV, imputar un fet a algú / carregar-li la responsabilitat o els inconvenients d'una cosa / atribuir-li la culpa, la responsabilitat, d'alguna cosa (R-M, A-M, EC)
Han carregat el mort als organitzadors de la cursa atlètica per haver permès que un malalt de cor hi participés i, com a conseqüència d'això, morís
→endossar el mort (a algú), carregar els neulers (a algú), carregar les cabres (a algú), fer-li un capçal (a algú), posar-li un capçal (a algú), penjar la llufa (d'alguna cosa, a algú), donar les encarregades (a algú), fer pagar els neulers (a algú), encolomar el mort (a algú)
▷pagar els plats trencats (inv.), carregar-se-la (inv.), abrigar-se amb capa d'altri (p.ext.), posar (alguna cosa) en boca (d'algú) (p.ext.)