ESPAVILAR-SE
■ saber anar pel món SV, poder valer-se sol
Ja ets prou grandet, hauries de saber anar pel món / És un noi que sap anar pel món tot sol; està molt espavilat per l'edat que té
■ saber anar pel món SV, poder valer-se sol
Ja ets prou grandet, hauries de saber anar pel món / És un noi que sap anar pel món tot sol; està molt espavilat per l'edat que té
anar pel món SV, trescar, no estar fix en un lloc (A-M)
Aquell rodamón va pel món buscant el sentit de la vida, segons el que li ha explicat a la Marta
→anar per aquests mons de Déu, trescar la Seca i la Meca, córrer fortuna, córrer l'Andorra
▷ocell de pas (p.ext.), anar com un gos perdut (p.ext.), a la ventura (p.ext.)