al cap (d'algun temps) SP, havent transcorregut o finalitzat un període / a la fi (d'un espai de temps) (R-M, DIEC1)
Li van telefonar, però ell no va anar-hi fins al cap de tres hores / És una feina molt entretinguda i només puc fer-ne tres al cap del dia / Al cap de cinc dies tornà (R-M, R-M, Fr)
al cap darrer SP, a la fi / expressió usada per a indicar que una cosa té lloc després d'un procés llarg o dificultós, d'una espera llarga o intensa, etc. (R-M, *)
Al cap darrer la pluja minvà i poguérem sortir del portal on ens havíem aixoplugat (R-M)
→al cap i a la fi, al cap i a l'últim, per fi, després de tot
•as cap darrer (Mall.)
al cap darrer SP, a la fi / expressió usada per a indicar que una cosa té lloc després d'un procés llarg o dificultós, d'una espera llarga o intensa, etc. (R-M, *)
No gosava parlar, però al cap darrer em va dir la veritat (R-M)
→al cap i a la fi, al cap i a l'últim, per fi, després de tot, a la fi, a última hora
•as cap darrer (Mall.)
al cap del carrer SP, (expressió usada per a) concloure una discussió, acabar-la (R-M)
Tu volies venir, però dius que t'ho va impedir el temps? Doncs, no en parlem més; ja som al cap del carrer (S'usa normalment amb els verbs arribar, ésser, etc.) (R-M)
▷ja n'hi ha prou (p.ext.), ja està bé (p.ext.), passar l'esponja (p.ext.), conte acabat (p.ext.), bona nit i tapa't (p.ext.)
al cap i a l'últim SCoord, finalment / expressió usada per a indicar que una cosa té lloc després d'un procés llarg o dificultós, d'una espera llarga o intensa, etc. (R-M, *)
Al cap i a l'últim els ho van haver d'explicar perquè no sabien fer-ho (R-M)
→al cap i a la fi, a fi de comptes, després de tot, al cap darrer, a l'endarreria
al cap i a la fi SCoord, després de tot, ben considerat tot (A-M)
Tu no t'hi amoïnis; al cap i a la fi és una qüestió que ha de resoldre ell sol / Y a's cap y a la fi no són ferides mortals (R-M, A-M)
→a fi de comptes, al capdavall, al cap i a l'últim, fet i fet, després de tot, al cap darrer, tot plegat, a la darreria
amb les mans al cap SP, amb les mans buides, sense posseir res (A-M)
Va arribar a Barcelona amb les mans al cap; i ara ha posat un negoci i s'està fent d'or (S'usa normalment amb verbs de moviment i també amb el verb quedar. També s'usa amb la forma amb les mans damunt el cap)
→amb les mans darrere, amb una mà al davant i una altra al darrere, amb les mans buides, amb la roba de l'esquena, amb la roba que porta, menjar-se els colzes
amb les mans al cap SP, [anar-se'n] escarmentat / [acabar] malparat en una disputa, discussió, etc., o [ésser] desairat en una petició o pretensió (DIEC1, EC)
Semblen molt ben disposats a treballar en equip, però tothom que ha provat de col·laborar-hi n'ha sortit amb les mans al cap (S'usa normalment amb verbs de moviment i també amb el verb quedar. També s'usa amb la forma amb les mans damunt el cap) (R-M)
→emmascarat pel cul de la paella, amb una mà al davant i una altra al darrere
amb les mans al cap SP, [anar-se'n] escarmentat / [acabar] malparat en una disputa, discussió, etc., o [ésser] desairat en una petició o pretensió (DIEC1, EC)
No tingué èxit, se n'anà amb les mans al cap (S'usa normalment amb verbs de moviment i també amb el verb quedar. També s'usa amb la forma amb les mans damunt el cap)
→amb les mans buides, emmascarat pel cul de la paella, amb una mà al davant i una altra al darrere
amb les mans al cap SP, [acabar] malparat en una disputa, discussió, etc., o ésser desairat en una petició o pretensió / haver tret mal resultat d'alguna cosa / sortir malament d'un afer (EC, R-M, DIEC1)
Si em voleu creure, no us emboliqueu a fer negocis amb aquesta gent, perquè sé que molts que ho han provat, n'han sortit amb les mans al cap (S'usa normalment amb verbs de moviment i també amb el verb quedar. També s'usa amb la forma amb les mans damunt el cap) (R-M)
→amb una mà al davant i una altra al darrere, emmascarat pel cul de la paella, perdre bous i esquelles
•amb ses mans damunt es cap (Mall. [A-M])