dur el gep a l'esquena SV, d'una cosa, sofrir-ne les conseqüències (A-M)
Jo les assegur que en duran per molt de temps es gep a s'esquena (A-M)
→ballar-la, passar els set calzes d'amargura, veure la padrina
•dur es gep a s'esquena (Mall. [A-M])
tenir el llangardaix amarrat a l'esquena SV, tenir molta mandra, ésser malfeiner (A-M)
És molt peresós, sembla que tingui el llangardaix amarrat a l'esquena / Gallofo…, tenia lo llangardaix amarrat a l'esquena, i haguera sigut en va qualsevulla provatura per fer-lo treballar (*, A-M)
→haver-lo mossegat el gos d'en Mandra, tenir el menjar de bo i el treballar de malalt, fer-se el compte del perdut, buscar postes de sol i caps de setmana, tenir l'os bertran molt dret, més dropo que el jeure, criar lloses en el ventre
▷enganxar-se-li el llençol a les anques (a algú) (p.ext.)
[Barc. (A-M)]
tenir un os a l'esquena SV, ésser gandul (R-M)
La dona ha de treballar per tots, perquè el marit té un os a l'esquena i mai no s'ha preocupat de cercar feina / Quina família: el pare és un gandul i el fill té un os a l'esquena (R-M, EC)
→tenir l'os bertran, tenir un os al ventre, tenir l'os
▷no alçar una palla d'en terra (p.ext.), no trencar-se cap os (en alguna cosa) (p.ext.)
fer-se bolets a l'esquena (d'algú) SV, ho diuen quan fa molt de temps que plou (A-M)
Si plou gaire temps més se'ns faran bolets a l'esquena!
▷ploure a bots i barrals (p.ext.), ploure a semalades (p.ext.)
[Llofriu (A-M)]
tenir la panxa a l'esquena SV, estar prim (R-M)
Quan va arribar del viatge estava més prim que mai: tenia la panxa a l'esquena / Tenia el ventre a l'esquena a causa de la malaltia (També s'usa amb el nom ventre)
→dur es ventre aferrat a s'esquena, no tenir ni tripa ni moca
a l'esquena SP, carregat sobre l'esquena. Al damunt (R-M)
És ell qui porta tota la feina a l'esquena; el seu germà fa ben poca cosa (R-M)
→sobre les espatlles (d'algú), portar (alguna cosa) a coll
▷a coll (p.ext.), rompre's l'esquena (p.ext.), doblegar l'esquena (p.ext.), posar-hi l'espatlla (p.ext.)
■ punyalada a l'esquena SN, expressió usada per a referir-se a una traïció
Allò que em va fer fou una punyalada a l'esquena; una cosa així no se li fa a un amic