a càrrec (d'algú) SP, expressió que s'utilitza per a indicar la responsabilitat econòmica d'algú respecte a una cosa o una altra persona / obligació feixuga, especialment de subvenir a una despesa (*, EC)
Els ports són a càrrec del destinatari / Aquest sopar va a càrrec del Joan / Els vins van a càrrec nostre, guarda't el portamonedes (EC, *, *)
→a compte (d'algú), a despesa (d'algú), a coll (d'algú), sobre les espatlles (d'algú), a compte i risc (d'algú)
a càrrec (d'algú) SP, expressió emprada per a denotar la responsabilitat d'algú respecte a algú altre, o respecte a alguna tasca o funció / tasca, funció, de què algú té la responsabilitat / estar una cosa encarregada a algú (*, DIEC1, A-M)
Els fills han quedat a càrrec dels avis perquè els pares són a la presó / Després de la mort dels seus pares el nen va quedar a càrrec dels seus oncles / Axò no serà res, corre a mon càrrech (Sovint s'usa amb el verb córrer) (*, *, A-M)
→a cura (d'algú), sota la cura (d'algú)
▷al càrrec (d'algú) (v.f.), en càrrec (d'algú) (v.f.), ésser pare i padrí (d'alguna cosa) (p.ext.)