ésser plat de segona taula (algú) SV, ésser tingut com de segona categoria / ésser o creure's postergat (R-M, A-M)
Sols et recordes de telefonar-me quan no tens altra companyia per a sortir; ja estic cansat d'ésser plat de segona taula / Ell es pensa que compta molt, però de fet és plat de segona taula (R-M)
ésser ploma de pago SV, ésser dels primers, dels més distingits (A-M)
Aquí a la comarca tenim un poeta, acabat d'arribar, que és ploma de pago
→el bo i millor de, ésser un artista
[Mall. (A-M)]
ésser poca cosa (algú) SV, dit d'una persona feble, insignificant, físicament o de caràcter (DIEC1)
En Pere és poca cosa, segur que perd la baralla / És molt poqueta cosa (També s'usa amb el verb semblar, amb els quantificadors molt o tan en posició preadjectival i amb les formes ésser poqueta cosa (algú) i ésser poca coseta (algú))
→mitja merda, mitja tita, ésser un tifa, fluix com una estopa, mitja cerilla, mico filós, com un cuc d'aglà, ésser un gastament (algú), no ésser cuca ni moixó (algú), ésser un nan
ésser poca cosa (algú) SV, dit d'una persona feble, insignificant, físicament o de caràcter (DIEC1)
És poca cosa; per això sempre es posa malalta / Tan alt i ferm que és ell, s'ha casat amb una dona que sembla molt poca cosa; l'aspecte d'ella és malaltís (També s'usa amb el verb semblar, amb els quantificadors molt o tan en posició preadjectival i amb les formes ésser poqueta cosa (algú) i ésser poca coseta (algú)) (*, R-M)
→mitja merda, mitja tita, ésser un tifa, fluix com una estopa, mitja cerilla, mico filós, com un cuc d'aglà, ésser de cotó fluix (algú), ésser com una canya vana, ésser un gastament (algú)
[Mall. (A-M)]
ésser poca cosa (algú) SV, dit d'una persona feble, insignificant, físicament o de caràcter (DIEC1)
És poca cosa; mai no sabrà manar / Ell és tan poca cosa que no se sap imposar quan cal / Aquest noi és molt poca cosa, però encara pot créixer (També s'usa amb el verb semblar, amb els quantificadors molt o tan en posició preadjectival i amb les formes ésser poqueta cosa (algú) i ésser poca coseta (algú)) (*, R-M, DIEC1)
→pobre d'esperit, ésser neula, mitja merda, mitja tita, ésser com una canya vana
▷tenir els collons ben posats (ant.), ésser un titella (algú) (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
ésser poca cosa (algú) SV, persona mancada de dignitat, de valor moral (A-M)
No fas mai les feines de casa i deixes que la teva mare s'ho carregui tot, ets un poca cosa / Només mires per tu i t'és igual si la teva germana passa gana, ets un cosa poca (També s'usa la forma ésser un cosa poca)
[Mall. (A-M)]
ésser poderós (de fer alguna cosa) SV, ésser capaç de poder fer alguna cosa / poder-la (*, DIEC1)
Ell era poderós de facilitar-nos aquell manlleu / No sóc poderós d'oferir-vos el que em demaneu (EC, DIEC1)
ésser pres de moros SV, estar una cosa en poder de qui no la tornarà o no se la deixarà prendre (A-M)
Ja no tornaràs a veure mai més aquell llibre que li vas deixar a la Maria: és pres de moros. En Guillem mai no torna les coses que li deixen
ésser prim d'escaldums SV, ésser delicat de gust (A-M)
May ne faltan de prims d'escaldums qui en es lleu ey troban ossos (A-M)
▷tenir ventre de gitano (ant.)
[Mall. (A-M)]
ésser qüestió (d'alguna cosa) SV, ésser un problema o una dificultat que hom pot resoldre (EC)
Espera't, és qüestió de cinc minuts / No és qüestió de diners, sinó de temps (EC)