Cerca
ésser la riota (d'algú) SV, (ésser la) persona o cosa que provoca rialles de burla (A-M)
Uns quants dies va ésser la riota de les seves amistats més íntimes / Amb aquestes sortides que té és la riota de tothom / En Jaume és la riota de la classe (També s'usa amb el nom rialla i amb noms que denoten col·lectivitats com a complement) (A-M, *, *)
→ésser el burlot (d'algú), pagar el riure
▷quedar lluït (p.ext.), fer cagarel·la (p.ext.), fer el ninot (p.ext.), fer el pallasso (p.ext.), fer riure (p.ext.), ésser l'ase dels cops (p.ext.)
■ ésser la ruïna SV, algú o alguna cosa, fer perdre els béns d'algú
Aquest negoci és la ruïna / Un fill així és la ruïna. Sempre vol comprar-se coses noves, mai no en té prou
→dur (alguna cosa) a malbarat
▷estirar més el braç que la màniga (p.ext.), eixugar el vent tant com en plou (p.ext.), eixugar la butxaca (a algú) (p.ext.)
■ ésser la seva hora SV, arribar l'hora de morir-se, l'hora de la mort
Aprofita la vida que quan sigui la teva hora ja no ho podràs fer / Ens fem grans i aviat serà la nostra hora (També s'usa amb les altres formes del possessiu)
→arribar-li l'hora (a algú)
▷l'hora de la mort (p.ext.)
ésser lè SV, ésser una cosa molt bona o molt adequada a allò a què s'aplica (A-M)
Aquest és lè per tocar sa guiterra / Era un barber lè per mi (A-M)
▷ésser cosa bona (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
[lè: mot no registrat al DIEC1]
ésser llarg (de fer alguna cosa) SV, dit per fer referència a alguna cosa en la qual cal esmerçar-hi molt d'esforç i temps a poder-la fer
Aquest tapet va ser llarg de fer / Si ho començo a explicar ara demà encara hi serem, perquè és llarg de dir
→haver-n'hi per dies, tenir tela per estona, haver-n'hi per temps, haver-hi tela per tallar
ésser llarg (en alguna cosa) SV, mostrar una actitud o una qualitat en escreix
En Pere és llarg en bondat / La Maria és llarga en gosadia (S'usa amb noms que denoten qualitats abstractes com a complement)
ésser llarg de contants SV, ésser llarg de conversa, dur molta xerrera (A-M)
No vaig d'ell; és massa llarg de contants (A-M)
→ésser un borinot (algú); ésser una mallerenga (algú); ésser un setze llengües; ésser una cotorra (algú); haver menjat llengua; enraonar pels envans; xerraire com una mallerenga; xerraire com una cotorra; dur sa llengua esmolada; ésser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit
▷haver-se empassat la llengua (ant.), haver perdut la llengua (ant.)
[Manacor (A-M)]
[contant: mot no registrat al DIEC1]
ésser llarg de corretja SV, ésser pacient, saber-se dominar (A-M)
Jo, que no som molt llarch de corretja, aviat vaig tení ses formigues en es cap d'es tió (A-M)
→ésser un sac de paciència, tenir més paciència que Job, tenir més paciència que un mestre d'escola, tenir una paciència de sant
▷ésser un sac de nervis (ant.)
[Mall. (A-M)]
ésser llarg en el donar SV, generós / ésser generós, esplèndid (Fr, *)
Demana-li-ho a ell, que és llarg en el donar / La Núria és molt llarga en el donar, és la seva millor qualitat
→amic de donar, fer els pans amples, no tenir res seu, donar la camisa (a algú), donar fins les entranyes, fer llargueses
▷ésser de la confraria de l'estalvi (ant.), ésser del puny estret (ant.), ésser del puny clos (ant.), a mans plenes (p.ext.)
ésser llàstima SV, ésser lamentable (A-M)
És llàstima, de perdre el temps d'aquesta manera / Que és llàstima no poder remediar tanta misèria / Es gran llàstima que vós no ajau acabat (Només s'usa en tercera persona del singular. També es fa servir amb el modificador gran en posició prenominal) (EC, A-M, A-M)
→ésser pecat, ésser de plànyer, ésser de doldre, saber greu (a algú), no tenir consol