ESCRIPTOR
ésser una bona ploma (algú) SV, ésser un bon escriptor (DIEC1)
Mercè Rodoreda és una bona ploma de la literatura catalana
▷animals de ploma (p.ext.), gent de ploma (p.ext.), gent de lletres (p.ext.)
ésser una bona ploma (algú) SV, ésser un bon escriptor (DIEC1)
Mercè Rodoreda és una bona ploma de la literatura catalana
▷animals de ploma (p.ext.), gent de ploma (p.ext.), gent de lletres (p.ext.)
ésser clars, com els campanars per les vinyes SV, ésser molt escassos o poc freqüents (A-M)
Rosasses d'aquesta qualitat són clares, com els campanars per les vinyes
[Or. (A-M)]
ésser un gànguil (algú) SV, ésser molt alt i prim (Fr)
En Marc és un gànguil: el seu pes i la seva alçada no són proporcionals
→parèixer una canya de treure nius, llarg i prim com un gànguil, més prim que un gànguil
ésser car de veure SV, no deixar-se veure sinó de tard en tard (DIEC1)
Ets car de veure; almenys fa tres mesos que no véns a cap reunió de la junta (R-M)
▷trobar-se (algú) fins a la sopa (ant.), fer-se trobadís (ant.), perdre (algú o alguna cosa) de vista (p.ext.), fer-se escàpol (p.ext.), fer-se fonedís (p.ext.), perdre-li la pista (a algú) (p.ext.)
ésser com aigua de cistella SV, ésser fugisser, esmunyidís, que no s'atura allà on ho posen (A-M)
Aquests diners al banc són com aigua de cistella
→fer-se escàpol, fer-se escapadís
▷desfer-se com la sal en l'aigua (p.ext.)
[Castelló (A-M)]
■ ésser molt flamenc SV, dit per a referir-se a una persona d'enteniment viu, despert, deixondit
Aquest vailet és molt flamenc, està molt espavilat per la seva edat
→ésser salat (algú), ésser un argent viu, anar amb un dimoni a cada orella, més viu que la tinya, viu com un alarb, més viu que una geneta
ésser salat (algú) SV, que té gràcia o agudesa (EC)
És un noi salat, t'ho passes molt bé al seu costat (També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadjectival)
→ésser molt flamenc, ésser un argent viu, ésser bona crosta, més viu que la tinya, viu com un alarb, més viu que una geneta
ésser una espurna (algú) SV, (ésser una) persona espavilada (EC)
És una espurna la teva filla, tan petita i tan eixerida!
→ésser un argent viu, més viu que la tinya, viu com un alarb, ésser un estornell (algú), ésser la repera, ésser bona crosta, tenir més ull que un cove d'alatxa, anar amb un dimoni a cada orella, nedar sense carabasses, fi com un sard, travessadís com una llançadora
▷ésser un passerell (algú) (ant.), ésser una aranya (algú) (p.ext.)
ésser un llonguet sense molla (algú) SV, ho diuen d'una noia alta i prima (A-M)
S'ha passat tres mesos a l'hospital la pobra i ara és un llonguet sense molla. Li caldrà una bona recuperació
→alt com un gànguil, més prim que un gànguil, llarg i prim com un gànguil
ésser poca cosa (algú) SV, dit d'una persona feble, insignificant, físicament o de caràcter (DIEC1)
En Pere és poca cosa, segur que perd la baralla / És molt poqueta cosa (També s'usa amb el verb semblar, amb els quantificadors molt o tan en posició preadjectival i amb les formes ésser poqueta cosa (algú) i ésser poca coseta (algú))
→mitja merda, mitja tita, ésser un tifa, fluix com una estopa, mitja cerilla, mico filós, com un cuc d'aglà, ésser un gastament (algú), no ésser cuca ni moixó (algú), ésser un nan