ADULT
no ésser cap criatura SV, no ésser un infant, tenir prou edat per a obrar per si mateix (A-M)
El recordava més petit, però veig que ja no és cap criatura
no ésser cap criatura SV, no ésser un infant, tenir prou edat per a obrar per si mateix (A-M)
El recordava més petit, però veig que ja no és cap criatura
no ésser cap frare llec SV, no ésser ignorant, ésser savi, lletrut / ésser savi, molt lletrut (R, A-M)
Te sorprendries de ses coses que sap, no és cap frare llec
→ésser un pou de ciència, ésser un Sèneca
[Mall. (A-M)]
no ésser cap hora SV, és molt dematí, molt aviat (A-M)
Encara no és cap hora per llevar-se / No era pas cap hora quan es van aixecar de taula, no entenc per què van arribar tard a teatre
no ésser coix ni manxol SV, ésser expert, poder valer-se (R-M)
Prou bé que ho resoldrà tot ell sol; no és coix ni manxol, de tot se'n surt (R-M)
no ésser combregador SV, ésser molt xerec (A-M)
Amb aquest al·lot no farem res de bo: no és combregador (A-M)
→ésser de la pell de Barrabàs, ésser de la pell de Judes, més dolent que Calet
[Mall. (A-M)]
no ésser combregadora (alguna cosa) SV, no ésser acceptable com a bo (A-M)
Aquestes figues no són combregadores (A-M)
[Mall. (A-M)]
no ésser cosa bona (algú) SV, ésser molt dolent (EC)
Aquest noi no és cosa bona
→no ésser res de bo (algú), ésser un res de bo, tenir molta clovella i poc bessó (algú)
no ésser cuca ni moixó (algú) SV, ésser una criatura molt raquítica (A-M)
Aquell jove fa mala pinta, no és cuca ni moixó
→ésser poca cosa (algú), ésser un avortí, ésser un gastament (algú), com un cuc d'aglà, no ésser pèl ni busca (algú)
•no ésser cuca ni ocell (algú) (Emp. [A-M])
[Urgell, Segarra (A-M)]
no ésser d'ahir SV, no ésser beneit (A-M)
No pensis que em creuré aquestes mentides, que no soc d'ahir
▷beneit del cabàs (ant.), ésser albercoc (ant.), ésser de les Ànimes (ant.), ésser un pastanaga (ant.), no ésser-hi tot (p.ext.), palpa-li es pany (p.ext.)
no ésser d'aquest món SV, estar distret o allunyat de les coses temporals, de les preocupacions socials (A-M)
Que no ets d'aquest món, tu, o és que no m'escoltes? / Amb les barbaritats que diu no sembla d'aquest món (També s'usa amb el verb semblar)