Cerca

TREBALLADOR

ésser un ase de feina SV, treballar excessivament (A-M)

En Joan és un ase de feina: fa feina dotze hores cada dia

ésser un esdernec de feina, ésser un escarràs de feina, fer feina com un ase, ésser un ca de feina

dur es dilluns (ant.), ésser un feina-fuig-mandra-no-em-deixis (ant.), dur a la fatiga (p.ext.), ésser una màquina (algú) (p.ext.), treballar com un negre (p.ext.), llarg de mans (p.ext.), tractar (algú) com una gallega (p.ext.)

[Mall., Men. (A-M)]

TREBALLADOR

ésser un ca de feina SV, treballar constantment i en feines feixugues (A-M)

Aquest mosso és un ca de feina. Que no veieu que us caurà desmaiat al mig de la fàbrica?

ésser un ase de feina, ésser un escarràs de feina, fer més feina que un patró pelut

[Mall., Men. (A-M)]

TREBALLADOR

ésser un escarràs de feina SV, ésser molt treballador (DIEC1)

És un escarràs de feina, no descansa mai / Passa moltes hores treballant al restaurant, és un escarràs (Sovint s'omet el complement preposicional)

ésser un esdernec de feina, ésser un ase de feina, treballador com una formiga, ésser un ca de feina, fer més feina que un patró pelut

ésser un feina-fuig-mandra-no-em-deixis (ant.), dur a la fatiga (p.ext.), fer-se trossos (per algú) (p.ext.), treballar com un negre (p.ext.), llarg de mans (p.ext.), tractar (algú) com una gallega (p.ext.), aficar ganiveta (a algú) (p.ext.), saber fer niu (p.ext.)

TRIST

ésser un barres tristes SV, ésser d'aspecte trist i macilent (A-M)

En Joan és un barres tristes, a veure quan s'anima una mica

cara de Divendres Sant

barres a pit (p.ext.), dur cucó (p.ext.)

[Mall. (A-M)]

TURMENT

ésser el martiri (d'algú) SV, (ésser un) turment cruel, físic o moral (EC)

Ets el martiri de la teva mare! / Aquesta criatura és el meu martiri (*EC)

TURMENTAT

ésser un màrtir SV, (ésser una) persona que algú o alguna cosa turmenta (EC)

És un màrtir del seu ideal (EC)

ésser un sant (p.ext.), guanyar-se la glòria del cel (p.ext.), guanyar-se el cel (p.ext.)

UNITAT

ésser tot u SV, ésser tot una mateixa cosa (EC)

S'acosta el dia que tots serem u / Quan el seu germà necessitava cèntims la família va demostrar que era tot u; amb la contribució de tots va poder saldar el deute (EC*)

ésser tots una cosa (p.ext.), ésser tota una cosa (p.ext.), tot ve a ésser un mateix cul de sac (p.ext.)

UNIÓ

ésser tota una cosa SV, estar molt units / formar un conjunt molt compacte, indissoluble (ECA-M)

Cal que siguem tota una cosa per superar aquest mal tràngol / Tots es joves de ses cases més principals eran amb ell tota una cosa (*A-M)

ésser tots una cosa

ésser tot u (p.ext.)

UNIÓ

ésser tots una cosa O, estar molt units / formar un conjunt molt compacte, indissoluble (ECA-M)

En les situacions difícils érem tots una cosa (També s'usa amb la forma ésser tots una sola cosa)

ésser tota una cosa

ésser tot u (p.ext.)

URGÈNCIA

ésser cuita SV, tenir pressa, ésser urgent (A-M)

No enredis més, que és cuita que arribem d'hora a cercar la nostra neboda / Per tal car és cuyta que vós, senyor, sabéssets les noves / En lo loch de Puçol... havem delliberat aturar tot lo present dia, per ço car la nostra entrada en València no ha cuyta (També s'usa amb la forma haver cuita) (*A-MA-M)

córrer pressa, portar pressa

tenir espera (alguna cosa) (ant.)